Els  goigs per Alfons Ferrer.

Els goigs són composicions poètiques populars per ser cantades, inicialment a lloança de la Mare de Déu i, més endavant, també de Crist i dels sants i santes.

Sembla que ja hi havia el costum de cantar-ne en el segle XIII però és a partir del segle XVI que es generalitza la publicació dels goigs.

Tot i que els goigs són cançons religioses han transmès informació sobre la vida rural, així com llegendes i tradicions.

Els goigs solen incloure peticions espirituals i també materials (salut, bones collites, protecció de malvestats meteorològiques....).

Elements del Goigs

En els Goigs hi podem trobar uns elements que són comuns a tots ells, malgrat la singularitat que algun goig pot presentar. Els elements més característics d’un goig es poden definir com:

La Capçalera, que presenta el nom de l’advocació i el lloc on es venera.

El Gravat, o la imatge de l’advocació, que ens serveix per imaginar-nos graficament l’advocació.

L’Ornament, que normalment solen ser composicions decoratives col·locades a cada costat de la imatge.

L’Orla, o també la sanefa són elements decoratius que envolten tot el text.

El Text, es troba presentat en columnes. Després de cada estrofa es repeteix la resposta (els dos últims versos de l’entrada amb la qual s’inicia el goigs)

El Corondell, és l’element decoratiu entre les columnes del text.

La Partitura musical, que comença aparèixer en els goigs a partir del segle XIX.

L’Oració, sovint breu i en llatí.

També hi trobem La Nota, sobre indulgències o la devoció.

I per finalitzar el Retall d’història al darrera del goig, característic dels goigs moderns i sovint signat.