El Dr. Joan Perelló i Pou, Bisbe de Vic, sota el seu pontificat tingué lloc la creació de la Parròquia de la Sagrada Família d'Igualada.

La creació

Situada al nord d’Igualada, a l’anomenat barri del Poble Sec, la Parròquia de la Sagrada Família, tercera de la ciutat, fou erigida per decret del Bisbe de la Diòcesi Dr. Joan Perelló i Pou, el dia 2 de desembre de 1954. La creixent expansió urbana de la ciutat vers aquell sector, la feia cada dia més necessària.

El decret de creació de la parròquia, que primer va tenir el nom de Sant Agustí, que es troba al Butlletí Oficial Eclesiàstic del Bisbat de Vic, CVII de 1954, és el següent:

DECRETO

CREANDO LA PARROQUIA DE SAN AGUSTÍN DE IGUALADA

Visto el expediente instruido en Nuestra Curia eclesiástica relacionada a la actual demarcación de la Parroquia de San Agustín de la Ciudad de Igualada, clasificada de Término;

Visto el incremento de viviendas y edificaciones que se han construido en la parte alta de la Ciudad, en la demarcación de las parroquias del Espelt i Odena, cuyos feligreses no pueden ser debidamente atendidos espiritualmente por sus propios párrocos, por la distancia que media desde la barriada formada por las susodichas viviendas y construcciones, por cuya razón han manifestado los párrocos de las meritadas parroquias, al igual que el Sr. Cura Párroco de la Soledad y Cabildo Catedral, la urgente necesidad de la actual demarcación de dicha parroquia:

Considerando el deber que Nos impone el Ministerio Pastoral de velar por la salvación de las almas que la Divina Providencia ha puesto a Nuestro Cuidado;

Considerando que, en el presente caso, concurren las causas canónicas señaladas en el canon 1427, S 1 y 2, haciendo uso de las facultades que en el mismo canon se Nos otorgan:

Por el presente venimos en

DECRETAR Y DECRETAMOS

Que la actual demarcación de la Parroquia de San Agustín de Igualada, clasificada de “Término”, con las demarcaciones de las Parroquias de Espelt y Odena, y con las agregaciones y desmembraciones de las Parroquias de Santa María y de la Soledad, será la consignada en la delimitación que consta en el expediente, y es como sigue.

Delimitación actual. “Lindará por la parte sur con las parroquias de Santa María y Ntra. Sra. de la Soledad, siguiendo, casi en su totalidad, la misma línea divisoria antigua que dividía las antedichas parroquias de las de Espelt i Odena, en la siguiente forma:

De Oriente a Occidente, o sea de Este a Oeste, empieza la línea divisoria por el puente de Can Riba, límite de la referida parroquia, por parte de Oriente. Sigue esta línea divisoria en despoblado, hasta llegar al Cementerio de Igualada; al llegar allí pasa por detrás de la pared Noreste del mismo cementerio; siguiendo por la del Dr. Coca hasta llegar al convento de los PP Capuchinos. Aquí da la vuelta por la parte Nor-este del mismo Convento, continúa por la calle de los referidos Capuchinos al Sur, debajo del Xipreret y campo de deportes hasta llegar a Cal Escaire, que queda de la parroquia de la Soledad, subiendo por el lado Sudoeste del campo de deportes, se llega a la travesía de San Pablo, la cual sigue bajando hacia la calle de San José que continua hasta Cal Cuiner y calle de los Caídos, la cual continúa hasta encontrar la calle de Odena, y va subiendo hasta la calle de Carmen Verdaguer, siguiendo por ella la línea divisoria hasta encontrar la carretera de Manresa, continuando por ella hasta encontrar la calle Trobadiners, la cual subiendo pasa por debajo de las casas señaladas con los números 62, 64, 266, 68, que quedan del “Poble Sec”, o de la parroquia de San Agustín.

Se atraviesa entonces la Avenida de Balmes continuando la línea divisoria entre Cal Fillat y Forn del Savoner, siguiendo después el camino que va en despoblado; se baja por la misma línea divisoria que había hasta ahora entre la parroquia del Espelt y Santa María hasta llegar a la fuente llamada “Font d’En Comes” del torrente del mismo nombre. Al llegar a esta fuente, la línea divisoria de la susodicha parroquia sube aguas arriba por el mismo torrente indicado hasta llegar al “Pont Gran” en construcción de la carretera nueva, o desvio de la antigua; sigue dicha línea por la misma carretera en dirección a oeste, hasta al “Pont Sich”. Se tira desde aquí una línea recta hacia el manso “La Masa”, que está al pie de la carretera antigua de Barcelona, siguiendo hasta el Río Noya. Hecha esta delimitación o expresada en esta forma, queda en la parte sur de la dicha parroquia y la del Espelt disgregada, una franja de terreno, hasta ahora perteneciente a la hereditaria parroquia del Espel, y queda agregada al parroquia de Santa María, en cuya franja está enclavado el “Molí Nou,  un grupo de viviendas y el manso “la Masa”, en condiciones de ser mejor servidas por Santa María, que por la nueva parroquia.

Por la parte Oeste, o Poniente, la referida parroquia lindará con la parroquia del Espelt, empezando el límite en la “Font d’En Comes” del torrente del mismo nombre, subiendo aguas arriba por el mismo torrente, como hemos dicho antes, hasta llegar al Viaducto en construcción de la nueva carretera o desvio de la carretera de Barcelona.

Por la parte Norte, en dirección de Poniente a Oriente, lindará con las parroquias del Espelt y Odena por medio de la nueva carretera de Barcelona, empezando en el mencionado Viaducto hasta el Puente de “Can Boquer”, del torrente de Odena, al llegar aquí baja la línea divisoria por dicho torrente hasta llegar al Puente de “Can Riba”, de suerte que, por Oriente lindará con la parroquia de Castellolí y Obispado de Barcelona.

Así lo decretamos y firmamos en la Ciudad de Vich a dos de diciembre de mil novecientos cincuenta y cuatro.

† JUAN, Obispo de Vich.

Por mandato de S. E. Rvdma.

José Prat, Canónigo

Canciller-Secretario.

Els inicis

El Convent de les Carmelites

Sense temple ni locals propis per començar les tasques parroquials, inicià les activitats a l’església del Monestir de les carmelites descalces, estrenat l’octubre de 1949, amb sis religioses, situat llavors a la confluència del carrer de Santa Teresa amb l’Avinguda de Barcelona.

El Monestir era una torreta, amb les necessàries adaptacions, rodejada d’un jardí de regulars dimensions, situada en un barri aleshores lloc tranquil i poc edificat. L’església, prenent espai al jardí, es començà a edificar l’any 1951.

El capellà del Monestir, el Rvd. Mn. Ignasi Maria Colomer atenia també els fidels d’aquell sector. Començà regir-la en qualitat de d’ecònom el Rvd. Mn. Ramon Prat i Creus.

Els primers noms registrats en el moviment parroquial són: Primer bateig: el 5-12-54 Joaquín Basas Riba. Primer casament: 20-12-54) Gregorio Salvador Arcas, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, amb Ana de la Paz Rosa Carazo. Primera defunció: (5-01-55)  Josefa Crivillers Rojo (de 15 dies d’edat).

Canvi de nom

Les Autoritats eclesiàstiques van assumir que el nom de la parròquia de Sant Agustí portava confusió a Igualada amb l’escola i santuari dels Pares Escolapis, on segles ençà hi havia hagut agustins. Es va autoritzar el nom de Sagrada Família i des del primer diumenge de març de 1955, el Full Parroquial d’Igualada anuncia ja els actes de la parròquia amb els seus celestials patrons actuals.

Cessió d’uns terrenys per al nou temple

La provisionalitat d’aquella situació exigia trobar ben aviat el lloc adient i els mitjans necessaris per a dotar la creixent feligresia d’un temple capaç i d’unes instal·lacions adequades, de propietat parroquial. Les primeres gestions donaren el fruit de la cessió desinteressada d’uns terrenys molt ben situats a la carretera de Manresa, junt a l’Avinguda de Barcelona, propietat de la família Borràs - Marsans, la qual es constituí, amb el seu gest, en la primera i rellevant col·laboradora de la Parròquia.

El Barri de Montserrat

El 1957 es va crear, en la demarcació de la parròquia, el barri de Montserrat, format per 420 llars de l’obra sindical, ocupades per famílies immigrants a Catalunya. El primer diumenge d’octubre de 1959, festa del barri, s’hi comença a celebrar la Santa Missa, primer al mateix carrer, a l’aire lliure. Després als baixos d’una casa.

Des d’aquell mateix mes, el Rev. Vicari de la parròquia de la Sagrada Família –que tenia cura apostòlica d’aquell barri- passa a residir-hi per atendre millors als seus nombrosos feligresos, prop de 3.000.             

El 1960 comença la construcció del Centre Parroquial del barri, amb l’ajuda personal dels veïns treballant el matí de festes amb el corresponent permís del Sr. Bisbe. El 18 de setembre de 1960, es fa la inauguració del centre –que inclou una guarderia que més tard va desaparèixer- amb la benedicció de l’Arxiprest, Rvd. Mn. Genís Padrós. Des d’aquella diada, s’hi celebra la Santa Missa. El 24 de desembre de 1967 es va inaugurar l’actual església del barri.

La Santa Missió

Dels dies 12 al 25 del mes d’octubre de 1964, és predicada a Igualada i pobles de l’entorn la Santa Missió. A la Sagrada Família hi prediquen els pares caputxins Agustí i Anselm de Barcelona. El dia 29 d’octubre, el Molt Il.lustre Sr. Vicari General, delegat del Sr. Bisbe que estava al Concili Vaticà II que s’està celebrant, administra a la nostra parròquia el sagrament de la Confirmació a 199 nenes i 159 nens.

Primera pedra, obres i inauguració del nou temple parroquial

Essent ja el rector titular de la Sagrada Família des del 20 de juny de 1958 el Rvd. Mn. Lluís Toneu i Tordera, fou encarregat el projecte del nou temple, casa rectoral i locals parroquials, als arquitectes barcelonins Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay. Aquest darrer fou l’encarregat de dirigir les obres.

Primera pedra

El Bisbe de Vic, Monsenyor Ramon Masnou, signant un document durant l’acte de benedicció dels terrenys i de la primera pedra del nou temple parroquial de la Sagrada Família d’Igualada, el dia 10 de gener de 1965.

L’alcalde d’Igualada, Juan Antonio García Urgelés, i la seva esposa durant l’acte de col.locació de la primera pedra.

El dia 10 de gener de 1965, el Bisbe de la Diòcesi Dr. Ramon Masnou, beneïa en un acte solemne, amb assistència de les autoritats eclesiàstiques i autoritats civils, encapçalades pel Sr. Alcalde Juan Antonio García Urgelés i esposa, i molts feligresos, els nous terrenys i la primera pedra de les instal·lacions. A la vigília es va firmar l’escriptura de donació dels terrenys.

Obres

Prop de quatre anys van durar les obres, realitzades per l’empresa IECSA de l’empresari Josep Maria Riba, iniciades finalment al març de 1966. L’espai de terreny que es va donar no és el que comptaven els arquitectes en el primer projecte, sinó més reduït, i per això se’n va de fer un de nou, que és el que es va portar a terme. Al mes de setembre de 1966, acabats els fonaments i subterranis, comencen a pujar parets. La primera fase de les obres consta de la nau central –amb cabuda per 250 persones assegudes-, la capella del Santíssim, sagristia i torre o campanar. Per ajudar a la nostra Parròquia, els altres rectors de la ciutat i els superiors dels Pares Caputxins i Escolapis, amb exemplar esperit eclesial, disposen de fer diverses col·lectes extraordinàries en diferents anys.

Inauguració

El dia 12 de gener de 1969, festa de la Sagrada Família, el mateix Dr. Masnou presidia la solemne cerimònia de la seva benedicció i inauguració. Uns dies abans, l’Arxiprest Rvd. Mn. Genís Padrós, vicari episcopal i rector de la Parròquia de Santa Maria, havia consagrat la mesa de l’altar. La festa inaugural fou concelebrada per diversos sacerdots, el Rector, els altres rectors de la ciutat, els superiors dels Escolapis i Caputxins i seguida per les autoritats i poble igualadí que omplia el nou temple. Es van repartir 800 recordatoris entre els assistents. El mateix dia, a la 1 del migdia, van ser confirmats 192 infants de la parròquia.

El nou temple

Vista aèria del temple parroquial de la Sagrada Família d’Igualada

L’estil arquitectònic del nou temple és, perquè negar-ho, discutible: és una mostra del trencament amb tota la rica i secular tradició anterior que es va produir en l’estil arquitectònic –com en tantes d’altres coses- de les esglésies que es van construir en aquella època, ja finalitzat el Concili Vaticà II.

Estilísticament, pertany a l’escola de Barcelona. Les idees bàsiques d’aquesta escola intentaven fer veure la necessària utilització de la tecnologia disponible, més que unes demostracions d’alta tecnologia. Va ésser un moviment fonamentalment realista, que intentava crear una visió crítica de l’ambient socio-polític en el quals es movien; i a partir d’uns replantejaments formals de l’obra, buscaven trencar amb els codis del moment. Utilitzaren, doncs, els materials que tenen a l’abast, com ara el totxo, la uralita o el formigó. En el fons, busquen allò que en termes teòrics en diem una coherència en el llenguatge arquitectònic, és a dir, que tant les parts com el total formin una unitat i que és corresponguin a un codi.

El Temple, exteriorment, estava dividit en tres cossos que són la nau principal, la capella del Santíssim i la Sagristia; aquests units per una torre que fa de campanar. Totes les naus estan obertes a quatre vessants, amb uralita, i coronades per una claraboia en forma de llanternó.

Cal remarcar l’austeritat de l’edifici, en el qual no hi veiem altres materials que les necessaris per al a construcció; no hi ha tampoc un falsejament o recobriment, o d’altres additius al marge de l’obra. S’ha de fer esment aquí de la coberta d’uralita, i les canals de l’aigua; aquestes estan centrades en cada paret, i unides de tal manera que lluny d’ésser uns elements afegits per la força, aconsegueixen una unitat formal i funcional amb l’edifici.

L’edifici està rodejat per un gran finestral en la seva part superior, sense cap més obertura, a excepció de les portes. Les parets estan acabades amb totxo vist i amb arestes romanes.

Interiorment, podem veure, a causa de l’estructura metàl·lica que suporta la coberta de la nau, d’un interès artístic remarcable –com igual de discutible-, que aquesta no té cap obstacle, permetent una visualitat perfecte.

La rectoria segueix el mateix esquema/estil arquitectònic de l’església, amb la simplicitat de materials. Un element interessant és el balcó de la façana de la carretera de Manresa, així com les reixes que cobreixen aquesta obertura. La valoració artística del temple està extreta de l’article d’Equip-5 a Igualada, Periódico del Anoia, del 30 de setembre de 1978.

Una vida parroquial intensa

Mor Mn. Toneu, el substitueix Mn. Carles Izquierdo. Benedicció de les escultures

Greument malalt, el Rvd. Mn. Lluís Toneu, ànima de la parròquia durant 23 anys, moria el dia 11 de gener de 1977. Ocupà la seva vacant l’ecònom Rvd. Mn. Carles Izquierdo, sota el rectorat del qual el mes de juliol del mateix any es van col·locar i beneir les tres imatges adossades a la paret de l’altar major són obra de l’escultor Joan Mayné i Torras. Representen la Sagrada Família amb la figura de Jesús adult, glorificat, entremig de les de Maria i Josep. Fins ara són els únics elements decoratius de què disposa el temple parroquial. Les tres figures són del mateix tamany, sense peanya, ni emmarcació; la faiçó és correcta, molt clàssica, amb un acabat lleugerament tosc, i amb postures convencionals, segons afirmava el mateix article de l’Equip 5, citat anteriorment.

Mn. Jaume Serra, rector. Celebracions del 25è. Aniversari.

Mn. Jaume Serra Torras

El dia 4 d’octubre de 1979 era nomenat ecònom i després nou rector titular, el Rvd. Mn. Jaume Serra i Torras, el qual organitzà els actes religiosos i populars que els mesos de novembre i desembre d’aquell mateix any commemorarien el 25è. Aniversari de la Parròquia.

Els actes que es van celebrar van ser els següents: el dia 2 de desembre, com a acte central, ofici presidit per Dr. Ramon Masnou, Bisbe de Vic. Abans de l’acte eucarístic, cursa ciclista i cercavila amb l’orquesta triomfal. A la sortida, davant de l’església, audició de sardanes i repartiment de premis de concursos de dibuix i pintura ràpida. Abans, el 24 de novembre, es va realitzar una pintura mural, per joves artistes igualadins, a la façana aleshores disponible que donava al a carretera de Manresa, avinguda Barcelona i carrer Sant Magí: va ser molt original i comentada, i respectada pels vianants durant molts dies.

A la nit del dia 24, es va fer un acte d’oració a l’església de les Carmelites i el dia següent, el dia 25, Missa commemorativa a l’església del Barri de Montserrat, en sortint de la qual es va fer una airosa cercavila, amb el grup Barrila fins a la Sagrada Família. El divendres 30 de novembre, conferència a càrrec del Doctor Antoni Maria Oriol i el dissabte, dia 1 de desembre, a la tarda concert a càrrec de les corals Verdums i Gatzara al temple parroquial.

El 1982 es va organitzar i participar vivament en la visita del Romà Pontífex, Joan Pau II, a Catalunya.

Les Carmelites se’n van

Lligat amb els orígens de la Parròquia, restarà sempre el Monestir de les Carmelites Descalces, l’església del qual va servir per a les funcions parroquials fins a la inauguració del nou temple.

Descrivim ara com va ser la vida d’aquesta comunitat contemplativa tant estimada a la nostra ciutat, mentre van viure en terrenys de la Parròquia de la Sagrada Família.

Tot i que en la fundació d’Igualada (1949) només havien vingut sis monges, provinents  de Vic, les vocacions afluïren abundants, gràcies a Déu, i l’any 1955 la Comunitat constava ja de vint monges.

Els principis foren difícils en la part material, dons el monestir era poc conegut i escassejaven els mitjans de guanyar-se la vida.  Més endavant algunes fàbriques de gènere de punt els donaren treball durant els anys en que aquestes estaven en auge a Igualada. També s’ocupaven a rentar i planxar roba de les esglésies. Gràcies a Déu, la seva Providència sempre va vetllar per a que no els faltés el necessari, dins la pobresa pròpia d’un Carmel.

L’any 1950 es feu ja imprescindible l’edificació d’un pis sobre el terrat per tal d’acollir les noves vocacions.  Segons les possibilitats de cada moment es varen anar realitzant les millores i noves ampliacions necessàries.  Això, si bé proporcionava més espai intern, anava retallant el terreny dedicat a hort i jardí, cosa suportable mentre el convent tenia altres horitzons que el cel, les muntanyes i alguna caseta insignificant.

Arribà, però, el moment de la urbanització del barri del Poble Sec que es convertí en l’eixample principal de la ciutat.  En poc temps sorgiren grans blocs de cases altes i ben aviat el petit convent es trobà rodejat d’edificis amb l’inevitable estrèpit de tota mena de vehicles.

Apuntà la idea –que semblava totalment utòpica- de cercar un lloc més adequat per un monestir de vida contemplativa.  Després d’uns anys d’incertesa però també de molta pregària i confiança en Déu, amb la seva ajuda, es pogué edificar un convent de nova planta en un terreny situat a 3 quilòmetres de la ciutat, en el terme de Jorba.

El trasllat s’efectuà el dia 6 de juny del 1983, inaugurant-se oficialment el nou monestir el dia 11 del mateix mes. Així fou com les Carmelites, que havien acollit la nostra Parròquia en els seus inicis, en van marxar per anar a un lloc millor. El convent i l’església del monestir, abandonats de les seves germanes, van desaparèixer un temps després.

IV Centenari del Prodigi del Sant Crist d’Igualada

Imatge del Sant Crist d’Igualada, fidel còpia de la que va suar sang el 20 d’abril de 1590, prodigi que ha marcat la història de la nostra ciutat.

El 17 d’abril de 1990, dimarts de Pasqua, festa del Sant Crist d’Igualada de l’any del IV Centenari, el Solemne Ofici Commemoratiu va ser oficiat a la Sagrada Família degut a les obres de restauració de la Basílica de Santa Maria. Hi assistiren els bisbes de Vic i Girona, Mons. Josep Maria Guix i Mons. Jaume Camprodon, els abats de Montserrat, Sebastià Bardolet –en la seva primera visita a la ciutat després de la seva elecció i l’igualadí Cassià Maria Just, emèrit, el Provincial dels Caputxins, P. Joan Botam; el dels Escolapis, P. Josep Liñan, el vicari episcopal, Mn. Salvador Bardulet i una quarantena de sacerdots, autoritats i poble fidel.

La introducció a la celebració i les lectures anà a càrrec d’Antoni Dalmau. La primera lectura fou llegida per Rosa Mosella i l’evangeli per diaca igualadí, benedictí, Josep Sanromà. L’homilia del Bisbe fou una excepcional glossa documental sobre la Creu.

Les ofrenes del pa i el vi foren dutes per un matrimoni gran; el llevat representava els joves; unes flors de tots clors en un sol ram, els immigrants; un motor, la indústria; un roser florit, els minusvàlids i un anell, els esposos. Les pregàries foren llegides pel prior Manuel Mateu i Vives, coordinador en l’organització de l’acte. Els cants anaren a càrrec de la Schola Cantorum, en el seu 50è aniversari, i la direcció del poble del Rvd. Narcís Riba. El Bisbe va donar a tots els presents la solemne Benedicció Papal, amb indulgències amb les disposicions degudes.

A l’entrada i sortida del temple es va distribuir el tríptic corresponent i un exemplar de la carta pastoral “Mireu l’arbre de la Creu”, fet en motiu del IV Centenari.

El col·legi Marista, a la nostra parròquia

El 27 de novembre de 1994 es va inaugurar el nou col·legi de l’Institut Marista, al polígon Les Comes, a la nostra parròquia. Té una capella i servei religiós propi. La parròquia s’ha beneficiat de la proximitat d’aquesta Institució, membres de la qual col·laboren, tenint un membre permanent en el consell parroquial. Els Maristes col·laboren en temes de catequesi i joventut.

Actes del quarantè aniversari: ampliació del temple, rècord Guinness i estrena de campanes

Aspecte de les obres d’ampliació del temple, una nau lateral al cantó del carrer de Pierola. Va ser beneïda pel Bisbe Josep Maria Guix, el primer d’any de 1995.

Les noves campanes, foses a Alemanya, el dia de Sant Joan de 1994.

En apropar-se el quarantè aniversari, el Consell Parroquial decidí dur a terme una part de l’ampliació del temple, prevista en el projecte inicial.

Els treballs van començar el dia 17 de gener de 1994, amb la previsió d’acabar-los abans de fi d’any, obra dels germans Joan i Josep Casals d’Òdena, sota la direcció dels igualadins Jaume Riba arquitecte i Josep Maria Riba, aparellador i amb el permís dels arquitectes barcelonins autors del projecte original. Consistiren a d’una nau lateral el cantó del carrer de Pierola, amb entrada pròpia, capaç per a unes 150 persones. El 27 de novembre següent se’n va fer l’obertura i l’1 de gener de 1995, festa de la Sagrada Família, el Bisbe Dr. Josep Maria Guix en va procedir a la benedicció.

El dissabte dia 17 de desembre de 1994, fou organitzada una col·lecta especial a la Plaça de l’Ajuntament en benefici de l’ampliació del temple, amb l’intent de batre el rècord Guinness de recollida de monedes de cinc pessetes col·locades en superfície plana. El rècord d’Espanya vigent fins aleshores el tenien a Montilla (Córdoba) amb 262 metres quadrats, equivalent a 591.873 duros. El nou rècord s’aconseguí a Igualada: hom aconseguí cobrir de monedes més de 281’225 metres quadrats del sòl de la plaça, superant en 9 metres el rècord i obtenint un total de 3.438.370 pessetes, segons va certificar el protocol 2757 del notari Josep Bauzà i Gayà.

Aquesta ampliació tingué un altre i no menys important complement: la posterior instal·lació de sis campanes, foses la tarda del 24 de juny de 1994 a la foneria alemanya A. Blanchert de Heilbronn amb assistència d’una bona representació igualadina, encapçalada pel Rvd. Jaume Serra, rector. En gestionà l’adquisició el compatrici Gaspar Vilarrúbias i Codina. Les beneí el Bisbe de la Diòcesi Dr. Josep Maria Guix, el dia 30 de setembre.

Els noms amb els quals van se batejades les campanes són els següents: Sagrada Família; Sant Pere, apòstol; Sant Lluís Gonçaga; Santa Teresa d’Àvila; Sant Jaume, apòstol i Verge de la Pau.

Instal·lades les campanes a la torre-campanar degudament condicionada, el dia 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció, se’n feu l’estrena amb un acte literari i poètic. S’intercalaren amb els diferents sons, lectures apropiades i recitació dels poemes escrits per Antoni Canals i Enrich, dedicats a cada campana, i un poema de Josep Rossell i Farré a la Puríssima. El guió fou de Manuel Mateu i Vives. Hi intervingueren Elisabet Bonet i Josep Rossell, membres del consell parroquial. A continuació hi hagué la Santa Missa, amb la conclusió de la Novena a la Immaculada, predicada aquell any pel Rvd. Mn. Joan Camí i Sanahuja.

Altres actes del 40è aniversari fou la conferència “La família, un do de Déu” per Josep Maria Alsina i Roca, un concert de música del renaixement i altres peces de música clàssica. Poema “Els pescadors de Nadal” i actuació del Cor Parroquial de Santa Maria. “Poema de Nadal” de Josep M. de Segarra i Missa del Gall. Celebració de la festa patronal i concert de la Schola Cantorum.

II Romeria a Montserrat de les parròquies d’Igualada

El 7 d’octubre de 1995, la Parròquia va organitzar la II Romeria a Montserrat de les parròquies d’Igualada, que va ser molt reeixida.

La nova Custòdia

Acte eucarístic de benedicció de la nova Custòdia, el dia 15 de juny de 1997

La Parròquia va estrenar una nova Custòdia, joia que dignifica l’alta missió per a la qual va ser creada. El 15 de juny de 1997, va ser solemnement beneïda pel Rvd. Mn. Jaume Franquesa i Burdó, Consiliari Diocesà de l’Adoració Nocturna. Es va fer una processó per l’exterior, molt concorreguda. Des d’aleshores, la nova Custòdia presideix els actes litúrgics eucarístics, com la Processó del dia de Corpus Christi i l’Hora Santa dels tercers diumenges de cada mes.

El mateix any, el Rvd. Mn. Joan Torra, vicari episcopal, va oferir cinc conferències a la parròquia sobre l’adhesió al pla diocesà de pastoral. L’any següent el Pare Josep Bastardes, caputxí, va oferir conc conferències sobre la Divina Paraula.

Es publica el primer full informatiu

El 30 de novembre de 1997 va veure la llum el primer full informatiu de la Parròquia, que informa sobre les notícies i activitats que s’hi porten a terme. En el primer número es deia “la vitalitat de la Parròquia ens ha fet sentir optimistes per endegar aquest butlletí que teniu a les mans per primera vegada i que us repartirem d’una manera periòdica”.

Els Goigs de la Sagrada Família

El 27 de desembre de 1998, festa patronímica de la Sagrada Família, es van estrenar els goigs de la parròquia. Tenen lletra d’Antoni Dalmau i Jover, música de Daniel Mestre i Dalmau, il·lustracions de Marcial Fernàndez i Subirana i resum històric de Manuel Mateu i Vives. Van sufragar l’edició dels goigs un grup de feligresos de la parròquia amb la col·laboració dels Amics dels Goigs d’Igualada (CECI).

Agermanament amb Manaus

Des de primers de l’any 1999, la Parròquia es va agermanar amb la “Comunitat del Menino Jesús” de Jorge Teixeira, un barri de Manaus al Brasil. La comunitat va ser escollida per raó del treball apostòlic que hi dedica una religiosa igualadina: la germana Montserrat Vives i Vidal, franciscana Missionera de Maria. Des d’aleshores, es recullen diners per ajudar-los econòmicament i es prega per a les seves necessitats espirituals i temporals. Aquesta decisió es va prendre atenent els suggeriments de Vic, dels delegats diocesans de Missions, petició que generalitzaven a fi que no es minvi l’esperit missioners de les parròquies.

Peregrinació a Santiago

Un grup de parroquians va organitzar la Peregrinació a Santiago de Compostel·la durant uns dies a partir del 3 d’octubre de 1999, amb l’esperit de guanyar-hi la gràcia espiritual del Xacobeo. Se’n guarda un excel.lent record.

El mateix any, el Rvd. Mn. Joan Torra, vicari episcopal, oferí cinc conferències sobre el Diumenge, dia del Senyor. També es van programar dues conferències sobre l’educació dels fills i la televisió i els nens.

Any 2000, any jubilar i conferències

El Pare Bernabé Dalmau, benedicti igualadí, va oferir tres conferències. I el Pare Lluís de Reus, caputxí, en va oferir dues més sobre aquesta temàtica. L’any següent el Vicari Episcopal, Mn. Joan Torra, va oferir una conferència sobre el segon pla diocesà de pastoral, el Pare Mateu Trench, missioner escolapi, en va oferir dues sobre les seves vivències al Senegal i Xavier Giné, germà marista, director del col·legi va parlar sobre créixer la fe en el segle XXI, per mitjà de dues conferències.

Miserere a la Parròquia

L’any 2000 es va fer a diferents punts de la ciutat el tradicional Miserere de Quaresma, ancestral i devota costum igualadina dels divendres de Quaresma, arrelada a partir del prodigi del Sant Crist d’Igualada del 20 d’abril de 1590. Tradicionalment es fa a la parròquia de Santa Maria però l’any 2000 es va fer rotativament i el 17 de març es va celebrar al nostre temple parroquial, que va rebre la visita de l’Espòs de Sang.

Any 2001, s’amplia l’església i es finalitza el projecte original

Obres de construcció de construcció de la teulada de la nova nau de la Parròquia, que té capacitat per a 140 persones.

Solemne Ofici de la Sagrada Família, 30 de desembre de 2001. El Bisbe Josep Maria Guix va beneir la nova nau.

El 15 de març de 2001 es va emprendre, sobre el terreny, la darrera fase de les obres d’ampliació de l’església parroquial, les quals ja estaven previstes en els plànols inicials. L’ala que dóna al cantó de la rectoria, amb capacitat per a 140 persones, es va estrenar durant la Missa del Gall. En les obres hi va treballar el mateix equip humà i tècnic que l’ampliació de 1994.

A més, en la nau del carrer Pierola es va col·locar un vidre de separació de la nau central, que permet la visualitat de l’altar major de les famílies amb infants que oeixen missa dominical, sense que causin molèsties.

El 30 de desembre, festivitat de la Sagrada Família, es va celebrar un Solemne Ofici presidit pel Bisbe, Doctor Josep Maria Guix, que va predicar l’homilia dels nostres celestials patrons. A l’acte hi va assistir l’alcalde de la ciutat, Jordi Aymamí, i diversos regidors del consistori igualadí, a més d’una gran multitud de fidels que van omplir de gom a gom el temple. La part musical va anar a càrrec de la Schola Cantorum. Amb aquesta ampliació es cobreixen ja les necessitats parroquials.

Missa nova a la Parròquia

Primera missa solemne de Mn. Josep Maria Rovira i Campos. A la fotografia, Mn. Jaume Serra, Mn. Josep Maria i Mn. Xavier Freixa.

El dia 1 de setembre de 2002 fou ordenat sacerdot al Santuari de Torreciudad, a Osca, l’igualadí Josep Maria Rovira i Campos, de mans de S.E.R. Monsenyor Javier Echevarría, prelat de l’Opus Dei. El dia 7 va fer la seva primera missa