AGERMANAMENT AMB LA MISSIÓ DE MANAUS (BRASIL)

La Gna Montserrat missionera a Manaus La Parròquia de la Sagrada  Família està agermanada amb una comunitat cristiana de Manaus i des de llavors, periòdicament, es van enviant donatius. Uns diners que, per exemple, han ajudat ha sufragar les obres d’un centre pastoral. El febrer de 1999 la Parròquia va donar resposta a una declaració dels delegats diocesans de missions en què es constatava que “va minvant l’esperit missioner de les parròquies”. A iniciativa del Consell Parroquial, es van establir els primers contactes amb la “comunitat do Menino Jesus” al barri de Jorge Teixera, de Manaus, capital de l’Amazones al Brasil. Allí hi realitza la seva labor apostòlica la religiosa igualadina Montserrat Vives i Vidal, franciscana missionera de Maria.     Un centre a mig fer... Aquesta religiosa responia, dies més tard, a la iniciativa de la Parròquia dient “desitgem que la resposta sigui ràpida i efectiva, ja que la part del nostre Centre ja construïda, està ocupada per drogaddictes i ‘les galeres’, grups de joves que es droguen, maten i fan tota classe de disbarats Quan ja fa cinc anys hi vam anar, no hi havia vida, sinó revolta, humiliació, egoisme. Ara hi ha alegria, unió, fraternitat i convivència cristiana. Tenim moltes dificultats però l’amor de Déu Pare, la seva misericòrdia i l’amor sobre nosaltres i la comunitat, està a la vista de tots”.   El primer donatiu El primer donatiu va ser de 500.000 ptes., 100.000 del fons de la parròquia i 400.000 dels amics i familiars de la religiosa igualadina, que el va rebre el dia 12 d’abril de 1999. Ella mateixa escrivia “el que em fa més alegria és que no sols continuarem la construcció del centre, sinó que donarem feina a alguns pares de família que podran donar de menjar als seus fills! Algunes famílies de la nostra Comunitat estan passant gana i els fills petits ploren perquè les famílies no tenen res per a menjar, ni feina per a portar alguna cosa a casa seva. Diuen que la millor ajuda que podem esperar és l’oració dels pobres. Això ja ho teniu assegurat!”.   La naturalesa de l’agermanament Una editorial del Consell Parroquial, publicada el 18 de juliol de 1999, explica la naturalesa de l’agermanament amb la comunitat brasilera: “el nostre agermanament és distint al d’altres agermanaments –la moda- que les ciutats i pobles solen tenir amb ciutats i pobles d’altres nacions. Difícilment anirem nosaltres mai a Manaus. No és folklore. No és turisme. No són intercanvis culturals, ni comercials. És quelcom de més elemental. És l’ajuda per a la salut, per al treball, per a la família, per als fills...Mai tampoc no vindran ells de turisme a Igualada. Però en el fons del cor beneiran els anònims amics de la llunyana i desconeguda Catalunya per aquesta ajuda, que ells volen entendre com a generosa i providencial.   L’evangelització a Manaus En una carta del 12 de setembre de 1999, la germana Montserrat explicava amb quins anhels evangelitzadors realitzen les tasques apostòliques a Manaus: “a Sant Antoni, un barri d’immigració, ningú no anava a la capella. Vam organitzar una evangelització massiva, tot Jorge Teixera, vam ajuntar a 120 persones i, en el dia determinat, vam enar de casa en casa visitant les famílies en nom de l’Església Catòlica. Quasi totes les famílies d’aquest barri són parelles i, des d’aquell dia, més de cent persones venen a la Capella”.   Visita de la Germana Montserrat a Igualada Els mesos de juny i juliol de l’any 2000, va visitar Igualada la Germana Montserrat, que va poder mantenir un canvi d’impressions amb els feligresos de la nostra Parròquia. Es va emportar cap a Manaus un donatiu de 300.000 ptes.   2n. aniversari de l’agermanament En un article al full informatiu, del 19 de novembre de 2000, el nostre Rector, Mn. Jaume Serra, fa memòria del segon aniversari de l’agermanament amb Manaus i explicava que “mogut per una i altra cosa, l’Esperit ens va empènyer a emprendre una decisió que externament ja ha tingut la seva moguda: intercanvis epistolars, gràfics, trobada amb la Gna. Montserrat, xerrades amb grup de catequesi, recollida de diners, etc. La part espiritual només el Senyor ho sap, però, les pregàries a nivell particular, familiar i comunitari que estan presents en les nostres intencions, estic segur que tindran el seu fruit”.     El centre ja és una realitat: “el miracle ha estat feliçment possible”. El centre que va ajudar a finançar la nostra Parròquia anava prenent forma. A l’abril de 2002, el Sr. Bisbe de Manaus va conèixer l’obra com va explicar la Gna. Montserrat: “aquest centre que en principi era solament per la comunitat, es convertirà en el centre de formació contínua del 10è. Sector. El Sr. Bisbe està molt content. Actualment al centre ja s’hi fa catequesi de Baptisme i Confirmació, trobades de grups de joves, classes professionals nocturnes, classes per a pobres sense escolaritzar, formació i dispensari per a vacunacions”. El centre pastoral ja és una realitat tangible. El consell parroquial, en el seu dia, va fer saber que “Mn. Jaume, però, vol que es digui que si bé ell, amb bona voluntat fa allò que pot per Manaus, és sobretot gràcies a la col.laboració econòmica dels fidels d’aquí, i se suposa que també amb la col.laboració espiritual mitjançant la pregària, que el miracle ha estat feliçment possible”.   L’agermanament amb MANAUS continua viu. Ofereix les teves oracions per als nostres germans de Brasil i col.labora econòmicament en els seus apostolats. A l’església hi trobaràs una caixeta per a donatius: contribueixes a expandir l’obra de Crist i de la seva Església.