|
|
¿Desitjas rebre información
actualitzada de la parròquia?
|
|
|
|
|
| *>DELEGACIÓ DE JOVES<*
|

|
aquest estiu: Camino de SANTIAGO
SPOT TV : http://www.youtube.com/watch?v=qabXkcdO2II

|
camí de Santiago, la primera setmana de juliol, De dilluns 30 de juny a dissabte 5 de juliol del 2008.
http://www.fotolog.com/jovesbvic
Etapes:
1) Logronyo-Navarrete: 13km.
2) N.-Azofra (24km),
3) A.-Redecilla (23km),
4) R.-Tosantos (17 km),
5)T-San Juan de Ortega (21km),
6) SJ-Burgos (tram de 8km).

|
|
despès de Sidney

www.youtube.com/watch?v=JRQojatjp_4 |
Pastoral amb els joves | Romà Casanova, bisbe de Vic
Una primera reflexió que em sembla adient després de la Jornada Mundial de la Joventut a Sydney és la de remarcar que és possible fer un treball apostòlic amb els joves. Els joves de les generacions actuals –tot i l’ambient cultural en què són immersos– són capaços d’escoltar l’anunci clar de l’evangeli de Jesucrist.
Remirant els discursos i les homilies del papa Benet XVI, trobo algunes claus que ens poden servir quan tot just comencem el nou curs pastoral.
El Sant Pare convida a mirar el món, la realitat. Una mirada d’esperança, pròpia de la fe cristiana, fa admirar la creació i les realitats profundament humanes que ens envolten. Però també, des de la mirada de la fe, cal constatar els perills del falsos humanismes, que el Papa no es cansa de recordar: el relativisme i el laïcisme. La proposta cristiana per als joves és clara. La vida, en paraules del Papa, és una recerca del que és vertader, bo i bell. La sinceritat en la recerca és una premissa ineludible, en un món de propostes no sempre clares ni ben intencionades.
L’anunci és el de sempre en l’Església, tant per als joves com per a tothom: «Crist ofereix més. Encara més, ofereix tot. Solament ell, que és la Veritat, pot ser el Camí i, per tant, la Vida.» La vida cristiana té una característica que mai no podem oblidar. «El que constitueix la nostra fe no és principalment el que nosaltres fem, sinó el que rebem. Al capdavall, moltes persones generoses que no són cristianes poden fer molt més del que nosaltres fem. Amics, ¿accepteu d’entrar en la vida trinitària de Déu, entrar en la seva comunió d’amor?... Madureu la vostra fe a través dels estudis, el treball, l’esport, la música i l’art. Sosteniula mitjançant la pregària i alimenteula amb els sagraments.»
El nostre món i la nostra Església necessiten la renovació de la qual els joves poden ser portadors. Una nova generació de cristians és convidada a contribuir a l’edificació d’un món en què la vida, l’amor i l’esperança siguin plenament realitat. Un món renovat que pugui parar el desert espiritual que es manifesta en el buit interior, la por indefinible, un larvat sentit de desesperació. I, en paraules del Papa, l’Església té necessitat d’una renovació. L’Església té necessitat del do dels joves, de tots els joves.
La crida vocacional apareix en les paraules del Papa –com ha d’aparèixer en tota autèntica pastoral de joves–: «Adreço aquesta invitació de manera especial als qui el Senyor crida a la vida sacerdotal i religiosa. No tingueu por de dir el vostre “sí” a Jesús, de trobar la vostra alegria a fer la seva voluntat, lliurantvos completament per arribar a la santedat i fent ús dels vostres talents al servei dels altres.»
  
Glossa setmanal, publicada al Full Diocesà el dia 7 de setembre del 2008 |
|
|
|

|
PARAULES DEL SANT PARE BENET XVI
Estimats amics «Quan l'Esperit Sant vingui sobre vosaltres, rebreu força» (Hch 1,8). Hem vist complerta aquesta promesa. En el dia de Pentecosta, com hem escoltat en la primera lectura, el Senyor ressuscitat, assegut a la dreta del Pare, va enviar l'Esperit Sant als seus deixebles reunits en el cenacle. Per la força d'aquest Esperit, Pedro i els Apòstols van anar a predicar l'Evangeli fins als confinis de la terra. En cada època i en cada llengua, l'Església continua proclamant en tot el món les meravelles de Déu i convida a totes les nacions i pobles a la fe, a l'esperança i a la vida nova en Crist. En aquests dies, també jo he vingut, com Successor de sant Pere, a aquesta esplèndida terra d'Austràlia. He vingut a confirmar-vos en la vostra fe, joves germanes i germans meus, i a obrir els vostres cors al poder de l'Esperit de Crist i a la riquesa dels seus dons. Or perquè aquesta gran assemblea, que congrega a joves de «totes les nacions de la terra» (Hch 2,5), es transformi en un nou cenacle. Que el foc de l'amor de Déu descendeixi i ompli els vostres cors per a unir-vos cada vegada més al Senyor i a la seva Església i enviar-vos, com nova generació d'Apòstols, a dur a Crist al món.
«Quan l'Esperit Sant descendeixi sobre vosaltres, rebreu força». Aquestes paraules del Senyor ressuscitat tenen un significat especial per als joves que seran confirmats, segellats amb el do de l'Esperit Sant, durant aquesta Santa Missa. Però aquestes paraules estan dirigides també a cadascun de nosaltres, és a dir, a tots els quals han rebut el do de l'Esperit de reconciliació i de la vida nova en el Baptisme, que ho han acollit en els seus cors com la seva ajuda i guia en la Confirmació, i que creixen quotidianament en els seus dons de gràcia mitjançant la Santa Eucaristia. En efecte l'Esperit Sant descendeix novament en cada Missa, invocat en la pregària solemne de l'Església, no només per a transformar els nostres dons del pa i del vi en el Cos i la Sang del Senyor, sinó també per a transformar les nostres vides, per a fer de nosaltres, amb la seva força, «un sol cos i un sol esperit en Crist». Però, què és aquest «poder» de l'Esperit Sant? És el poder de la vida de Déu. És el poder del mateix Esperit que es planava sobre les aigües en l'alba de la creació i que, en la plenitud dels temps, va aixecar a Jesús de la mort. És el poder que ens conduïx, a nosaltres i al nostre món, cap a l'arribada del Regne de Déu. En l'Evangeli d'avui, Jesús anuncia que ha començat una nova era, en la qual l'Esperit Sant serà vessat sobre tota la humanitat (cf. Lc 4,21). Ell mateix, concebut per obra de l'Esperit Sant i nascut de la Mare de Déu, va venir entre nosaltres per a portar-nos aquest Esperit. Com font de la nostra vida nova en Crist, l'Esperit Sant és també, d'una manera molt veritable, l'ànima de l'Església, l'amor que ens uneix al Senyor i entre nosaltres i la llum que obre els nostres ulls per a veure les meravelles de la gràcia de Déu que ens envolten.
Aquí a Austràlia, aquesta «gran terra meridional de l'Esperit Sant», tots nosaltres hem tingut una experiència inoblidable de la presència i del poder de l'Esperit en la bellesa de la naturalesa. Els nostres ulls s'han obert per a veure el món que ens envolta com és veritablement: «adrogueria», com diu el poeta, «de la grandesa de Déu», replet de la glòria del seu amor creatiu. També aquí, en aquesta gran assemblea de joves cristians provinents de tot el món, hem tingut una experiència eloqüent de la presència i de la força de l'Esperit en la vida de l'Església. Hem vist l'Església com és veritablement: Cos de Crist, comunitat viva d'amor, en la qual hi ha gent de tota raça, nació i llengua, de qualsevol edat i lloc, en la unitat nascuda de la nostra fe en el Senyor ressuscitat. No obstant això, aquesta força, la gràcia de l'Esperit Sant, no és quelcom que puguem merèixer o conquistar; només la podem rebre com pur do. L'amor de Déu pot vessar la seva força només quan li permetem canviar-nos per dintre. Hem de permetre-li penetrar en la dura crosta de la nostra indiferència, del nostre cansament espiritual, del nostre cec conformisme amb l'esperit del nostre temps. Només llavors podem permetre-li encendre la nostra imaginació i modelar els nostres desitjos més profunds. Per això és tan important l'oració: la pregària quotidiana, la privada en la quietud dels nostres cors i davant el Santíssim Sagrament, i l'oració litúrgica en el cor de l'Església. Aquesta és pura receptivitat de la gràcia de Déu, amor en acció, comunió amb l'Esperit que habita en nosaltres i ens duu, per Jesús i en l'Església, al nostre Pare celestial. En la potència del seu Esperit, Jesús està sempre present en els nostres cors, esperant serenament que ens disposem en el silenci al costat d'Ell per a sentir la seva veu, romandre en el seu amor i rebre «la força que prové de d’alt», una força que ens permet ser sal i llum per al nostre món. En la seva Ascensió, el Senyor ressuscitat va dir als seus deixebles: «Sereu els meus testimonis… fins als confinis del món» (Hch 1,8). Aquí, a Austràlia, donem gràcies al Senyor pel do de la fe, que ha arribat fins a nosaltres com un tresor transmès de generació en generació en la comunió de l'Església. Aquí, a Oceania, donem gràcies d'una manera especial a tots aquells missioners, sacerdots i religiosos compromesos, pares i avis cristians, mestres i catequistes, que han edificat l'Església en aquestes terres. Testimonis com la Beata Mary Mackillop, Sant Peter Chanel, el Beat Peter To Rot i molts altres. La força de l'Esperit, manifestada en les seves vides, està encara activa en les iniciatives beneficioses que han deixat en la societat que han plasmat i que ara se us confia a vosaltres. Estimats joves, permeteu-me que us faci una pregunta. Què deixareu vosaltres a la pròxima generació? Esteu construint les vostres vides sobre bases sòlides? Esteu construint una mica que durarà? Esteu vivint les vostres vides de manera que deixeu espai a l'Esperit en un món que vol oblidar a Déu, rebutjar-lo fins i tot en nom d'un fals concepte de llibertat? Com esteu usant els dons que se us han donat, la «força» que l'Esperit Sant està ara disposat a vessar sobre vosaltres? Quina herència deixareu als joves que us succeiran? Què us distingirà?
La força de l'Esperit Sant no només ens il·lumina i ens consola. Ens encamina cap al futur, cap a la vinguda del Regne de Déu. Quina visió magnífica d'una humanitat redimida i renovada descobrim en la nova era promesa per l'Evangeli d'avui! San Lucas ens diu que Jesucrist és el compliment de totes les promeses de Déu, el Mesías que posseeix en plenitud l'Esperit Sant per a comunicar-lo a la humanitat sencera. L'efusió de l'Esperit de Crist sobre la humanitat és peça d'esperança i d'alliberament contra tot allò que ens empobreix. Aquesta efusió oferix de nou la vista al cec, allibera als oprimits i genera unitat en i amb la diversitat (cf. Lc 4,18-19; Is 61,1-2). Aquesta força pot crear un món nou: pot «renovar la faça de la terra» (cf. Sal 104,30). Enfortida per l'Esperit i proveïda d'una rica visió de fe, una nova generació de cristians està convidada a contribuir a l'edificació d'un món en el qual la vida sigui acollida, respectada i cuidada amorosament, no rebutjada o temuda com una amenaça i per això destruïda. Una nova era en la qual l'amor no sigui ambiciós ni egoista, sinó pur, fidel i sincerament lliure, obert als altres, respectuós de la seva dignitat, un amor que promogui el seu bé i irradiï goig i bellesa. Una nova era en la qual l'esperança ens alliberi de la superficialitat, de l'apatia i l'egoisme que degrada les nostres ànimes i enverina les relacions humanes. Estimats joves amics, el Senyor us està demanant ser profetes d'aquesta nova era, missatgers del seu amor, capaços d'atreure a la gent cap al Pare i de construir un futur d'esperança per a tota la humanitat.
El món té necessitat d'aquesta renovació. En moltes de les nostres societats, al costat de la prosperitat material, s'està expandint el desert espiritual: un buit interior, una por indefinible, un gran sentit de desesperació. Quants dels nostres semblants han cavat aljubs esquerdats i buits (cf. Jr 2,13) en una recerca desesperada de significat, d'aquest significat últim que només pot oferir l'amor? Aquest és el do gran i alliberador que l'Evangeli duu amb si: ell revela la nostra dignitat d'homes i dones creats a imatge i semblança de Déu. Revela la cridada sublim de la humanitat, que és la de trobar la pròpia plenitud en l'amor. Ell revela la veritat sobre l'home, la veritat sobre la vida. També l'Església té necessitat de renovació. Té necessitat de la vostra fe, el vostre idealisme i la vostra generositat, per a poder ser sempre jove en l'Esperit (cf. Lumen gentium, 4). En la segona lectura d'avui, l'apòstol Pau ens recorda que cada cristià ha rebut un do que ha de ser usat per a edificar el Cos de Crist. L'Església té especialment necessitat del do dels joves, de tots els joves. Té necessitat de créixer en la força de l'Esperit que també ara us infon goig a vosaltres, joves, i us anima a servir al Senyor amb alegria. Obriu el vostre cor a aquesta força. Dirigeixo aquesta invitació de manera especial als quals el Senyor crida a la vida sacerdotal i consagrada. No tingueu por de dir el vostre «sí» a Jesús, de trobar la vostra alegria a fer la seva voluntat, lliurant-vos completament per a arribar a la santedat i fent ús dels vostres talents al servei dels altres. D’aquí uns instants, celebrarem el sagrament de la Confirmació. L'Esperit Sant descendirà sobre els candidats; ells seran «segellats» amb el do de l'Esperit i enviats per a ser testimonis de Crist. Què significa rebre la «segell» de l'Esperit Sant? Significa ser marcats indeleblement, inalterablement canviats, significa ser noves criatures. Per als quals han rebut aquest do, ja gens pot ser el mateix. Estar «batejats» en l'Esperit significa estar enardits per l'amor de Déu. Haver «begut» de l'Esperit (cf. 1 Co 12,13) significa haver estat refrescats per la bellesa del designi de Déu per a nosaltres i per al món, i arribar a ser nosaltres mateixos una font de frescor per als altres. Ser «segellats amb l'Esperit» significa a més no tenir por de defensar a Crist, deixant que la veritat de l'Evangeli impregni la nostra manera de veure, pensar i actuar, mentre treballem pel triomf de la civilització de l'amor. A l'elevar la nostra oració pels confirmats, van demanar també que la força de l'Esperit Sant faci reviure la gràcia de la Confirmació de cadascun de nosaltres. Que l'Esperit vessi els seus dons abundantment sobre tots els presents, sobre la ciutat de Sydney, sobre aquesta terra d'Austràlia i sobre totes les seves gents. Que cadascun de nosaltres sigui renovat en l'esperit de saviesa i intel·ligència, l'esperit de consell i fortalesa, esperit de ciència i pietat, esperit d'admiració i sant temor de Déu. Que per l'amorosa intercessió de Maria, Mare de l'Església, aquesta XXIII Jornada Mundial de la Joventut sigui viscuda com un nou cenáculo, de manera que tots nosaltres, enardits amb el foc de l'amor de l'Esperit Sant, continuem proclamant al Senyor ressuscitat i atraient a cada cor cap a Ell.
|
|
Oració

|
Senyor, feu de mi un instrument de pau. Que on hi hagi odi, hi posi l’amor. On hi hagi ofensa, hi posi el perdó. On hi hagi discòrdia, hi posi la unió. On hi hagi error, hi posi la veritat. On hi hagi dubte, hi posi la fe. On hi hagi desesperació, hi posi l'esperança. On hi hagi tenebres, hi posi la llum. On hi hagi tristesa, hi posi l'alegria. Oh Mestre, feu que jo vulgui més aviat consolar que ser consolat, comprendre que ser comprès, estimar que ser estimat. Perquè és donant que es rep, oblidant que es troba, perdonant que s’és perdonat, i morint que es ressuscita a la vida eterna |
|
LINKS  |
 |
|
| |
|
. |
| |
|
http://www.conferenciaepiscopal.es/ceas/juventud/Sidney2008/default.html
|
 |
|
EL pasado día 20 de julio concluía la Jornada Mundial de la Juventud en Sydney. Un acontecimiento que la Iglesia Católica viene celebrando con sus jóvenes en Roma y fuera de Roma desde los días más dinámicos del Pontificado del Siervo de Dios Juan Pablo II pocos años después del atentado sufrido por él en la Plaza de San Pedro, el 13 de mayo de 1981.
El Papa, venido de la Polonia comunista, experto de «los tiempos recios» en el trato sacerdotal y en el cuidado pastoral de los jóvenes universitarios de Cracovia, lanzó a la Iglesia en el año mundial de la juventud el reto pastoral formidable de evangelizar a una nueva juventud, venida por una parte, de una vivencia de sus tradiciones familiares, religiosas, políticas y culturales, puestas radicalmente en cuestión -del iconoclasta y revolucionario «prohibido prohibir» de los universitarios franceses del «mayo del 68»- y, por otra, de una experiencia superficial y confusa de la Iglesia postconciliar, marcada por un acentuado «temporalismo» a la hora de concebir y vivir la vocación cristiana. El Papa Wojtyla actúa en la línea de una pastoral directa que sin rodeos de complicados recursos pedagógicos, personales y/o sociales, pendientes de los factores psicológicos y sociológicos de moda, quiere y busca situar a los jóvenes ante la persona de Jesucristo, «el Emmanuel», «el Dios con nosotros», y ante su obra salvadora: ¡ante el tú a tú con Él! Más aún les cita en la Iglesia como el único lugar humano y espiritual donde el encuentro pleno y salvador con Jesucristo es posible.
La iniciativa de las Jornadas Mundiales de la Juventud Católica nacía así como una consecuencia pastoral obvia de la preocupación eminentemente apostólica, sentida y proyectada en el mejor «estilo paulino», de un Papa que ama profundamente a los jóvenes. Su respuesta ¡la respuesta de los jóvenes del mundo! a esta solicitud paternal de Juan Pablo II, a lo largo de ya veintitrés años de fascinante historia de sintonía y simpatía mutuas, continuada con Benedicto XVI, no pudo ser ni más conmovedora ni más bella. Las Jornadas celebradas en los más variados y emblemáticos escenarios de la sociedad y de la Iglesia universales -Roma, Santiago de Compostela, Czestochowa, Denver, Manila, París, de nuevo Roma, Toronto, Colonia, Sydney- constituyen la prueba inequívoca del acierto pastoral del camino y de la forma elegida para el encuentro de la nueva juventud del III Milenio con Jesucristo, Él que era, Él que es y Él que será su verdadero salvador.
Los frutos: de conversión, de opciones vocacionales por el sacerdocio y la vida consagrada, de los compromisos de vida apostólica, entregada al bien integral de los demás, han sido incontables. ¡Sólo Dios los sabe! ¿Y quién puede medir y valorar el impacto producido por esos actos de testimonio y profesión de la fe cristiana, expresados en los grandes momentos de las Jornadas presididos por el Papa, rodeado de los Obispos de toda la Iglesia, en la población de las ciudades y en las sociedades de los países que los acogían? En cualquier caso, el comportamiento de los centenares de miles y, en algunas ocasiones, de los millones de jóvenes participantes, de una finura espiritual y de una calidad humana extraordinarias, sorprendió y admiró a la opinión pública ¡No sólo era posible otra juventud sino que ésta estaba y está germinando en la Iglesia y en el mundo!
Desde Santiago de Compostela, desde aquella Jornada eminentemente jacobea, en la que «una riada juvenil, nacida en las fuentes de todos los países de la Tierra», guiada y conducida por Juan Pablo hasta el Sepulcro del Apóstol Santiago, el Patrono de España, los jóvenes católicos y otros muchos, amigos y conocidos suyos, se han dispuesto a responder a las sucesivas llamadas del Papa para las grandes convocatorias de las Jornadas Mundiales de la Juventud con el espíritu y la actitud del peregrino que, siguiendo el itinerario transformador de la peregrinación cristiana, se despoja de sí mismo ¡de «su hombre viejo»! para poder llegar al Pórtico de la Gloria, y alcanzarla como «el hombre nuevo» que, incorporado a Cristo con todo el corazón, con toda el alma y con todas sus fuerzas, no tiene miedo a ser santo. En el Monte del Gozo compostelano, en la Homilía del Papa en aquella luminosa mañana del 20 de agosto de 1989, resonó aquella su invitación a los jóvenes presentes a decidirse por el camino de la santidad como una incitante y contagiosa exhortación a ser libres en Cristo: ¡a vivir la libertad verdadera, con la que Cristo nos había liberado!
La última estación de esa peregrinación juvenil por todos los caminos del mundo ha sido Sydney, la ciudad quizás más hermosa de ese quinto Continente, el de los mares de la Cruz del Sur, que el 14 de mayo de 1606, Fiesta de Pentecostés, Pedro Fernández de Quirós, un marino al servicio de Su Majestad el Rey de España, la había denominado «Austrialía del Espíritu Santo» y donde, un siglo y medio más tarde, un benedictino español nacido en la histórica y episcopal ciudad gallega de Tuy, huido de «la desamortización», iniciará una labor de evangelización con los aborígenes cuya estela llega hasta el hoy de la Iglesia en Australia. Unos cuatrocientos mil jóvenes de todos los continentes -con una presencia muy llamativa de jóvenes del Continente Asiático- ofrecían al mundo en torno al Papa, al que se habían unido muchos de sus Obispos y sacerdotes, la realidad de una nueva generación de jóvenes que, llenos de la fuerza del Espíritu Santo, se presentaban como testigos valientes y gozosos del Evangelio de Jesucristo, «Camino, Verdad y Vida» para el hombre de todos los tiempos y de todas las razas. Como «un tsunami de fe y de alegría» describía uno de los diarios más conocidos de Australia lo que había acontecido en Sydney. Al final de la celebración de la solemnísima Eucaristía, en la mañana del pasado 20 de julio, anunciaba Benedicto XVI que la próxima Jornada Mundial, en el año 2011, tendría lugar en Madrid (España). El júbilo de los jóvenes madrileños y de los demás españoles presentes en el hipódromo de Randwick, lugar del acto final de la Jornada de Sydney, estalló con un entusiasmo indescriptible que contagió a aquella magna Asamblea Litúrgica juvenil, imagen espléndida de lo que algunos llaman «la Iglesia joven» del III Milenio. En el rostro de sus pastores y muy singularmente, en los ojos del propio Santo Padre, se podía descubrir el reflejo indisimulado de la alegría de sus jóvenes.
¡Todo un compromiso para la Iglesia en Madrid y en toda España! ¡Un compromiso, sobre todo, de carácter apostólico que nos atañe naturalmente a todos, -pastores y fieles-, pero, muy directa y específicamente, a los jóvenes! Al compromiso ha precedido una gracia singular del Señor, recibida a través de la decisión del Papa. ¡Gracia para nuestras Iglesias Diocesanas a las que se les reclama reconocer y recordar el gran patrimonio de santidad y de espíritu misionero, heredado de nuestros mayores, en bien de los jóvenes de España y del mundo! Y, un bien de valor excepcional para todo nuestro pueblo que sabrá acoger, de acuerdo con su mejor tradición, a los jóvenes del mundo, como a Cristo, según la máxima benedictina: «hospes sint Christus».
ANTONIO MARÍA ROUCO VARELA, Cardenal Arzobispo de Madrid |
|
| |
|
|
|
|
|