JORNADA DIOCESANA / Catedral de Vic 14.09.08

Sr. Degà i membres del Capítol,

Germanes, Serventes del Senyor i de la Verge de Matarà, al servei de la Catedral,

Germans preveres i diaques,

Membres de la Delegació diocesana de Catequesi,

Religiosos i religioses,

Germans i germanes, tots fills estimats de Déu,

Aquest any la celebració del Dia de la Catedral,  en l’aniversari de la seva consagració que fou el dia 15 de setembre de l’any 1803, i  la Jornada Diocesana, que volem celebrar cada any per manifestar i enfortir la nostra comunió eclesial, coincideixen amb el cinquè aniversari de la meva ordenació episcopal i inici del ministeri en aquest nostre bisbat. Recordo les paraules que us vaig expressar en aquell moment de gràcia per a la meva persona i que van ser dues, fonamentalment, i vull que tornin a ressonar en el mateix lloc. “Jo no sóc res sense vosaltres, Església de Vic.”  I, “Església de Vic, sigues el que ets.”

El meu goig i la meva corona sou tots i cada un de vosaltres, els qui avui ompliu d’amor i de fe aquesta santa Església Catedral Basílica de sant Pere, i els qui arreu de la diòcesi formen l’Església diocesana. En el moment de la meva ordenació vaig expressar la meva pobresa sense vosaltres. I ara, cinc anys després, ho dic amb més certesa i experiència. El ministeri episcopal solament pot ésser entès des del servei a la comunitat eclesial. El ministeri episcopal demana lliurament sense cap interès. L’únic que ha de moure el cor del bisbe diocesà ha de ser la fidelitat en la fe i la caritat mútua entre tots els qui formen l’Ekklesia, l’assemblea convocada pel Senyor.

L’Església ha portat sempre en el seu si la consciència de ser portadora d’una missió universal que es tradueix en la utilització de l’adjectiu “Catòlica”. El sentit principal d’aquest adjectiu referit a l’Església no és ni geogràfic, ni quantitatiu, significa sobretot que el missatge evangèlic s’adreça a tots els homes de la terra sencera i a la persona humana en la seva totalitat. El missatge de la salvació és únic, com és únic el pla de la salvació de la humanitat de part de Déu en Jesucrist. Per això, a la llum d’aquesta realitat, la humanitat que és la destinatària de la salvació de Crist apareix com a orgànicament una, cridada a participar en la vida de l’Església una, i per això, catòlica. Aquesta és la missió de l’Església, la de revelar als éssers humans aquella unitat primera que ha estat perduda pel pecat, de restaurar-la i de completar-la. Déu vol un poble de “bons adoradors que ho facin en esperit i en veritat.” La missió va néixer en la Pentecosta i continua en l’Església amb la força del mateix Esperit Sant que va omplir el cor de l’Església naixent. Ser membre de l’Església és, doncs, un privilegi i una necessitat, és un regal i un compromís.

Nosaltres avui, aplegats en la celebració de l’Eucaristia, fem visible la unitat de l’Església. El misteri de l’Església Catòlica avui, aquí i ara, entre nosaltres es fa realitat visible. I el nostre cor s’omple de l’alegria de l’Esperit Sant que fa créixer en els nostres cors la vivència del “nosaltres” de l’Església per a viure la comunió. I, al mateix temps, fa néixer la missió altra vegada, renovant-la, en uns i fent-la créixer, en els altres.

La nostra Jornada Diocesana té aquest any com a lema: “Fer ressonar la fe, avui”. Ha estat la delegació diocesana de Catequesi l’ha que ha estat encarregada de preparar-la per a tots nosaltres i els agraïm la tasca realitzada en la preparació i en l’execució, tant aquest matí com ara en la celebració Eucarística.

La catequesi, activitat present en l’Església des de els seus inicis, continua essent realitat indispensable per a donar acompliment a la missió de l’Església. Les comunitats cristianes han de tenir la catequesi, en les diverses modalitats com a realitat primera per a la vida i la caritat cristianes.

La catequesi significa fer ressonar la fe en el cor de les persones destinatàries d’aquesta activitat eclesial. La catequesi no és una mera activitat amb infants, joves i adults a partir de continguts cristians. La catequesi té com a objectiu que la fe de l’Església arribi al cor dels infants, joves i adults. La fe que es vol transmetre en la catequesi no són els sentiments del qui fa la catequesi, sinó que el que s’ha de transmetre és la mateixa fe de l’Església amb els continguts i termes propis de la doctrina cristiana, que – certament- han passat pel cor i la intel·ligència del catequista. La catequesi té com a meta l’encontre de les persones amb Crist. Aquest és l’objectiu de la catequesi cristiana: formar persones que trobin en Crist el sentit ple de la seva vida, que puguin dir ben clarament, com ens deia sant Pau en la carta als cristians de Filips: “Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.”

La catequesi dels infants i joves ha de tenir un lloc primordial en els nostres objectius pastorals. No pot haver cap realitat eclesial en què l’anunci de Crist no es faci de manera clara i sistemàtica. Els nostres infants i joves tenen el dret de rebre una bona i autèntica catequesi.

Els infants i els joves de les nostres famílies i parròquies són immersos en un món ideològic on Déu no hi és present. Un món en què el lloc que es dóna a Déu és merament anecdòtic, i de vegades acusatori. Déu és presentat, manta vegades, com l’enemic de l’home, de la seva pau, de la seva prosperitat.

Els nostre infants i joves són immersos en un món en què és difícil parlar de la veritat. El relativisme ha estat la corrent ideològica que no solament ha fet possible que alguns neguin l’accés a la veritat, sinó que, de manera subtil, ha aconseguit que en les nostres comunitats i centres de formació, s’hagi anat creant una actitud d’avergonyiment per ser cristians i per proclamar la veritat de Déu que en Crist se’ns ha revelat en la seva plenitud. De vegades, ens costa de dir que en Crist hem trobat la veritat, el bé i l’amor en la seva plenitud.

Els nostres infants i joves són immersos en un món de materialisme i de consumisme que va apagant el cor de la persona humana, afeblint la voluntat i matant la generositat.

He dit els nostres infants i joves, però pensava sempre en què els adults som també immersos en aquest món ideològic i materialista.

En unes declaracions recents el papa Benet XVI deia: “Jo penso que, en cert sentit, en aquest “món occidental” la nostra fe sofrirà una crisi, però sempre es produirà també un renaixement de la fe. Perquè la fe cristiana és simplement vertadera, i la veritat estarà sempre present en el món humà i Déu sempre serà la veritat. En aquest sentit, en definitiva, sóc optimista.”

També nosaltres, la delegació de catequesi, la nostra diòcesi, els preveres, religiosos i laics, el vostre bisbe, mirem el futur amb l’optimisme cristià, posant l’esperança en el Senyor.

Nosaltres no podem deixar mai de “fer ressonar la nostra fe”. Nosaltres no podem deixar de fer catequesi a temps i fora de temps. Nosaltres no podem deixar d’anunciar la bona Nova de l’Evangeli als homes i dones del nostre temps. Nosaltres, tot i els fracassos que puguem trobar en el camí, no deixem mai de convidar a viure la vida cristiana als batejats. Nosaltres no podem deixar de convidar als qui no coneixen Crist a trobar-se amb Ell, l’únic que pot omplir el seu cor plenament, sigui quina sigui la seva edat i la seva procedència. Nosaltres no podem deixar de ser missioners, perquè si no ho som, no som res.

Deixeu-me que recordi la catequesi que han de fer els pares i els avis en el si de la família als seus infants i joves. En el si de la família s’ha de parlar de Déu i s’ha d’ensenyar a pregar. Aquest és un dret i un deure que Déu us ha donat i que no podeu negligir fàcilment. Deixeu-me també que recordi als preveres la responsabilitat primera que tenen en la catequesi, que de cap manera poden delegar totalment. El prevere per la seva ordenació sacerdotal ha estat constituït mestre del poble cristià, i la catequesi forma part d’aquest mestratge. Deixeu que també em recordi a mi mateix la realitat que el bisbe és el primer catequista de la diòcesi i la responsabilitat que això em demana davant de tota l’Església i davant Déu.

Us agraeixo en nom del Senyor tot l’esforç que feu tots vosaltres, laics, religiosos, diaques, preveres en el camp de la catequesi. Els fruits són ben evidents arreu de la diòcesi amb la fe que es manté en el poble fidel, tot i l’embat de l’enemic. Us convido a seguir endavant amb més generositat, si cap. Us convido a ser sempre “deixebles” de Crist, del seu Evangeli i de la doctrina de l’Església, per a poder ser veritables “missioners”. Us convido a incrementar la vostra pregària en l’escolta de la Paraula de Déu i en la invocació de l’Esperit Sant, perquè com els apòstols en la diada de la Pentecosta pugueu veure com en el cor dels qui escolten neix la conversió i el seguiment de Crist.

Fa cinc anys us vaig dir: “Església de Vic, sigues el que ets.” Us ho torno a repetir amb la força de l’amor de Déu. Sigues el que ets!  Sigues l’Església que es gloria en la creu del Senyor! L’Església que mai no s’avergonyeix de la creu de Crist! L’Església que vol estimar Crist, confessant-lo com a Senyor davant de tots els homes! L’Església que viu la seva vocació de servei, de caritat i solidaritat amb els homes i dones del nostre món!

Que Sant Joan Baptista, patró de la nostra diòcesi, que va fer ressonar la crida a la conversió per a l’acollida del Regne de Déu, pregui per tots nosaltres. Que Santa Maria, mare de l’Església, pregant amb els deixebles en la Pentecosta, intercedeixi per tots nosaltres, l’Església del seu Fill en aquesta terra beneïda de la diòcesi de Vic. Que ella sigui per a tots nosaltres model per a la nostra tasca missionera i eclesial, perquè com ella, mare i verge, també nosaltres oferim  Jesús als homes i dones, infants i joves del nostre temps. Amén.