|
1
PLA DIOCESÀ DE PASTORAL DEL BISBAT DE VIC EVANGELITZEM EN COMUNIÓ.
Pla Diocesà de Pastoral del Bisbat de Vic
2005-2008
PRESENTACIÓ I PROMULGACIÓ
El Bisbe de Vic
al Bisbe emèrit,
als preveres i diaques,
a les persones consagrades,
als laics i laiques,
tot el poble de Déu que peregrina en aquesta beneïda terra de la diòcesi de Vic.
Han passat dos anys des de l’inici del meu ministeri episcopal en aquesta seu vigatana.
Durant aquest temps he anat veient, escoltant i, quan ha calgut, he pres les decisions
que creia convenients per al bé pastoral de tots els qui formem l’Església de Vic. Un
dels objectius que em vaig plantejar fou el d’escoltar el que Déu volia de tots nosaltres.
L’escolta, la reflexió i la pregària m’han anat portant pels camins del que l’Església viu
en aquests moments i per això els temes de les meves primeres cartes pastorals han
estat l’evangelització i la comunió. També ara, després de la reflexió de moltes
persones d’arreu de la diòcesi, us lliuro a tots el Pla Diocesà de Pastoral del Bisbat de
Vic, per al període 20052008,
que porta per títol Evangelitzem en comunió.
Un pla diocesà de pastoral és l’indicatiu de les línies de fons i dels continguts d’allò que
el pastor diocesà, el Bisbe, ofereix a tots els membres del Poble de Déu que peregrina
en aquesta diòcesi de Vic, com a objectius a aconseguir en esperit de comunió eclesial
i que volen ser la resposta que la nostra Església local dóna a la realitat en què està
inserida. Certament, l’activitat normal de les parròquies i moviments i de totes les altres
realitats diocesanes s’ha de mantenir; però també és cert que aquests objectius
expressats en el Pla Diocesà de Pastoral han de ser tinguts en compte i s’ha de fer
l’esforç sincer, entre tots i corresponsablement, de portarlos
a terme.
L’acolliment del Pla amb esperit de comunió, l’esforç per estudiarlo
i per posarlo
en
pràctica és expressió de comunió diocesana. Formem part de la mateixa Església i
tenim el mateix encàrrec del Senyor, com també tenim el mateix i únic Pastor,
Jesucrist. El Pla Diocesà de Pastoral ens ha d’ajudar a fer visible el que creiem.
Aquest Pla s’estructura en quatre temes per a aconseguir l’objectiu general:
evangelitzar en comunió. Els temes són: la pregària, la formació, l’Eucaristia i la
comunitat. Són els quatre temes que han aparegut insistentment en les diverses
propostes que han arribat d’arreu de la diòcesi. Tots quatre temes estan relacionats
amb l’objectiu general: evangelitzar en comunió. L’evangelització demana la comunió i
solament en comunió podem evangelitzar, i l’evangelització i la comunió demanen
aprofundiment en tots els aspectes esmentats: pregària constant i vertadera; formació
en veritat i en profunditat; Eucaristia viscuda i engendradora de comunió i testimoni; i
comunitats que, vivint la comunió entre tots els seus membres, se sentin ben unides a
2
tota la diòcesi i a l’Església estesa d’orient a occident i, per tant, en comunió amb el
bisbe diocesà i amb el Papa, pastor universal de l’Església.
En cada tema s’han expressat propostes en l’àmbit diocesà, arxiprestal, parroquial i
personal. En tots aquests àmbits es requereix la il∙lusió i l’esforç, tant individual com
comunitari, per a caminar cap a l’objectiu comú. Tothom és necessari. No hi pot haver
pastoral diocesana sense implicació de les delegacions, secretariats, moviments i
serveis, sense pastoral arxiprestal i parroquial, i tampoc sense opcions personals per a
fer possible l’objectiu general: evangelitzar en comunió.
Aquest Pla Diocesà de Pastoral ha de ser el que ha d’inspirar els plans de treball
pastoral de les parròquies i arxiprestats, de les delegacions i secretariats, dels
moviments i serveis... de tots els qui vulguin treballar en comunió en aquesta Església
diocesana per a anunciar l’Evangeli. La seva realització és responsabilitat de tots. Però
encara és més clar el que ens diu el Senyor: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona
nova de l'evangeli a tota la humanitat» (Mc16,15), i també: «Que tots siguin u, com tu,
Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui
que tu m'has enviat» (Jn 17,21). La missió és per a tots i n’hem de donar compte al
Senyor. Cal, doncs, que en nom del Senyor ens sentim urgits a evangelitzar en
comunió.
Que santa Maria, Mare de Déu i Mare de l’Església, Estel de l’evangelització, que va
acollir la Bona Nova en el seves entranyes virginals (cf. Lc 1,38), la va comunicar amb
alegria (cf. Lc 1,39) i va implorar el do de l’Esperit Sant amb l’Església naixent (cf. Ac
1,14), intercedeixi per tots nosaltres, sota les advocacions de tots els llocs entranyables
de la nostra diòcesi on és invocada amb amor i on s’experimenta la seva intercessió
maternal, perquè tots nosaltres amb la força de l’Esperit Sant, l’ànima de tota autèntica
pastoral, anunciem l’Evangeli en la comunió de la santa Església.
Promulgo aquest Pla Diocesà de Pastoral del Bisbat de Vic 20052008,
Evangelitzem
en comunió , i disposo que entri en vigor a partir del dia 18 de setembre del 2005, en la
Jornada Diocesana celebrada a la santa Església Catedral Basílica de Sant Pere de la
ciutat de Vic.
Romà Casanova, bisbe de Vic
Vic, 14 de setembre del 2005
INTRODUCCIÓ
Havent passat un any des de la proposta de treball cap a un nou pla diocesà de
pastoral, en el qual la diòcesi ha pogut pregar i reflexionar, i havent consultat els
diferents organismes diocesans, ens proposem de fer una nova etapa seguint el Senyor
que a tots ens diu: Duc in altum, tira llac endins.
«Aquesta paraula ressona també avui per a nosaltres i ens invita a recordar
amb gratitud el passat, a viure amb passió el present i a obrirnos
amb confiança al
futur: Jesucrist és el mateix ahir, avui i per sempre» (Ac 13,8) (NMI 1).
La realitat del nostre món i de la nostra diòcesi, deu anys després del Concili
Provincial Tarraconense (CPT), ens demana com mai «sentir el goig d'anunciar
l'Evangeli del Regne de Déu, i viure'l en la nostra societat concreta, marcada per la
secularització i el pluralisme» (CPT 1).
3
Adoptem l'objectiu «evangelitzem en comunió» per fidelitat a Jesús que ens
envia: «Aneu a tots els pobles i feulos
deixebles meus... ensenyeulos
a guardar tot
allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,1920)
; per sentit eclesial universal, que no deixa de repetirnos
amb Joan Pau II, i ara
amb Benet XVI: «No tingueu por! Obriu les portes a Crist!»; en la línia del CPT que
exhorta les diòcesis amb seu a Catalunya a evangelitzar; i també tenint en compte les
cartes pastorals del bisbe diocesà «Anuncieu la bona nova de l’Evangeli» i «La
comunió en l’Església».
L'objectiu, doncs, és que tota la comunitat diocesana que viu la comunió
evangelitzi tots els fills de Déu: infants, joves, adults, matrimonis i ancians.
Evangelitzar és la nostra missió.
Ferho
amb comunió és la nostra joia.
Unir forces ha de ser el nostre ideal: «Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè
siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m'has enviat i que els has estimat a
ells com m'has estimat a mi» (Jn 17,23).
Què li cal, a la nostra Església, per a evangelitzar?
Som conscients que el fruit de l'evangelització és la santedat (cf. LG, cap. 5, La
vocació universal a la santedat), que implica la conversió. Normalment la conversió a
«viure com Jesucrist visqué i proclamar el missatge que Jesucrist proclamà» (CPT 76,
resolució vinculant i prioritària) suposa un llarg procés. No ve pas per generació
espontània, encara que la nostra terra tingui profundes arrels cristianes i sempre el vent
de l’Esperit pot revifar les brases. Aquest procés passa per moltes etapes, suposa
molts contactes, bons exemples, punts de referència, accions preevangelitzadores,
grups d'acolliment, comunitats vives i molt esperit de servei.
A la pregunta «què és evangelitzar?», el CPT 1 respon: «Anunciar Crist a
aquells qui el desconeixen». És el resum de tot el que entenem per evangelitzar, que,
segons Pau VI, és un veritable procés: «Renovació de la humanitat, testimoniatge,
anunci explícit de Jesucrist, adhesió del cor, entrada en la comunitat, acolliment dels
signes (sacramentals), iniciatives apostòliques» (EN 24).
Per tal d’arribar a aquest gran objectiu la diòcesi ha treballat i s'ha donat
diverses estructures des que en tenim coneixement històric. Ha ajudat els nostres
avantpassats a mantenir i viure la fe i ha engendrat grans sants. Després del Vaticà II,
ha enviat bon nombre de missioners. Amb fidelitat al Concili Provincial Tarraconense,
s'han fet i s’han aplicat dos plans diocesans de pastoral.
Tenint tot això en compte, ara l'Esperit ens demana de continuar la tasca.
Un dels reptes d'un pla de pastoral és proposar punts concrets que ajudin tota
la comunitat a arribar a la meta i que siguin possibles i avaluables.
Això s'ha demanat molt en les respostes fetes en la «Proposta de treball, cap a
un nou pla de diocesà de pastoral», que s'agraeixen.
S’ha dit, entre altres coses, el següent:
«Hem d’anunciar el Crist.»
«L'Esperit Sant és l'ànima de tota pastoral.»
«Ens cal unir forces.»
«Un pla ha de desvetllar la fe, la conversió, l'empenta i la generositat.»
«Ens cal ser testimonis de la misericòrdia i la tendresa de Déu.»
«Hem de tenir fe i confiança en el poder de l'oració sincera, perseverant,
confiada.»
«Hem de bandejar d'entre nosaltres rivalitats i crítiques i cercar la participació
de tots, cadascú des del seu lloc, carisma i vocació pròpia.»
«La primera inquietud missionera es manifesta fent bé el que habitualment ja
fem, que és molt, en tots els àmbits de la nostra Església.»
4
PRIMERA PART
Desitjant arribar al nostre gran objectiu –«evangelitzem en comunió»–, els
quatre punts que proposa aquest Pla 20052008
són aquests:
A) PREGÀRIA
B) FORMACIÓ
C) EUCARISTIA
D) COMUNITAT
A) PREGÀRIA
«En la causa del Regne no hi ha temps per a mirar enrere, i menys encara per
a deixarse
portar per la peresa. És molt el que ens espera i per això hem d'emprendre
una eficaç programació pastoral... és important que el que ens proposem estigui
fonamentat en la contemplació i en la pregària» (NMI 15).
«El nostre testimoniatge seria insuportablement pobre si no fóssim els primers
contemplatius del rostre de Crist» (NMI 16). «Senyor, busco el teu rostre» (Salm 27/28,
8).
«Al mateix temps, Déu i home com és, Crist ens revela també l'autèntic rostre
de l'home» (NMI 23).
«No serà una nova fórmula el que ens salvarà, sinó una Persona i la certesa
que ella ens infon: Sóc amb vosaltres» (NMI 29).
Com ens ensenya sant Antoni M. Claret, eminent missioner popular de la
nostra diòcesi: «Déu i Pare nostre, que us conegui i us faci conèixer, que us estimi i us
faci estimar, que us serveixi i us faci servir, que us lloï i us faci lloar per totes les
criatures» (Autobiografia 233). I també ensenya el Sant: «per experiència se sap que el
qui no resa... tampoc no viu com deu viure un cristià vertader».
Sabem que pregar tampoc no és quelcom que es pugui donar per suposat. Cal
aprendre a pregar (cf. NMI 32). Cal que l'educació en la pregària esdevingui
d'alguna manera un punt determinant de tota programació pastoral.
«L’experiència personal (de la pregària) és el secret d’un cristianisme realment
vital, que no té motius per a témer el futur, perquè torna contínuament a les
fonts, i en elles es regenera» (NMI 32).
Per a tots el principi és molt clar.
Com portarlo
a la pràctica? Heus aquí algunes propostes:
Pregària comunitària
Fomentar
el rés de Laudes o Vespres en els temps forts d’Advent, Nadal,
Quaresma i Pasqua.
Instituir
l’adoració eucarística de manera periòdica.
Iniciar
en la «lectio divina». «És necessari que l’escolta de la Paraula
esdevingui una trobada vital, en l’antiga i sempre vàlida tradició de la “lectio
divina”, que permet de trobar en el text bíblic la paraula viva que interpel∙la,
orienta i modela l’existència» (NMI 39).
Crear
una escola de pregària, o grups de pregària, i potenciar els que ja
existeixen.
Fer
campanya «Esglésies obertes»: procurar que les esglésies estiguin
obertes el màxim de temps possible, oferint material senzill de pregària,
llibrets adients, llocs acollidors.
5
Resar
el Rosari, ja que, «encara que es distingeix pel seu caràcter marià, és
una pregària centrada en la cristologia. En la sobrietat dels seus elements,
concentra en el seu si la profunditat de tot el missatge evangèlic, del qual és
un compendi» (RVM, 1).
Proposar
a nivell diocesà exercicis espirituals adaptats a diferents edats i
estats de vida.
Proposar
a nivell arxiprestal jornades de pregària, recessos, pelegrinatges.
Propagar
el llibret «Pregàries del cristià» dels bisbes de la Tarraconense.
Pregària familiar
Fomentar
la pregària en família: al matí, al vespre, benedicció de la taula...
Fer
servir fullets de pregària adients en les diferents circumstàncies
familiars.
Propagar
signes religiosos a les llars, tals com el Sant Crist, una imatge de
Maria, la Bíblia, els pessebres, la corona d’Advent...
Iniciar
els petits en la pregària, sobretot en les oracions bàsiques:
Parenostre, Avemaria, Senyor meu Jesucrist...
.
Pregària personal
Que
es recomani la pregària personal en la catequesi, en la confessió, en
l’administració de qualsevol sagrament, i molt especialment en la predicació.
Sense Crist «no podem fer res» (Jn 15, 5).
Cercar
recursos i materials i procurarse
acompanyament espiritual.
B) FORMACIÓ
Tant els concilis com els documents dels papes i dels bisbes ens urgeixen la
formació en els temps que vivim. És absolutament prioritària i imprescindible.
El CPT demana, almenys en quinze resolucions, que es doni formació. Ho
demana a totes les comunitats, a tots els moviments i a tots els agents de pastoral.
Igualment es demana en la Novo millennio ineunte (NMI). I el document Ecclesia in
Europa demana de formar per a una fe madura. També en els nostres dos plans
diocesans de pastoral la formació fou sempre un objectiu prioritari, especialment la que
s'ha de fer a través de la catequesi i de les institucions diocesanes d'àmbit formatiu.
I no cal dir que, pràcticament en totes les respostes rebudes, la formació és
presentada com a prioritària.
Estratègies de formació:
Formació en l’àmbit diocesà
Preparar
plans de formacióa diferents nivells.
Potenciar
l’Escola de Formació Cristiana.
Fomentar
la formació especialitzada dels preveres.
Continuar
mantenint una relació convenient entre l'Institut Superior de
Ciències Religioses i les delegacions i secretariats diocesans més
relacionats amb la formació i l'ensenyament, com també continuar la
formació del professorat de religió.
Fomentar
la formació contínua en els cursets d'estiu, en les trobades de
catequistes, de dirigents laics, de visitadors de malalts.
Potenciar
els canals necessaris per a la preparació d'agents de pastoral i
oferir els mitjans per a la seva renovació i actualització bíblica, teològica,
litúrgica i espiritual.
6
Vetllar
pel diàleg amb la cultura del nostre temps, aportanthi
la tradició
mil∙lenària de la nostra Església.
Fer
que els moviments siguin constants a dur a terme els seus programes
de formació tenint en compte el que s’ofereix en l’àmbit diocesà.
Fer
que cada delegació diocesana planifiqui i urgeixi la formació que li sigui
possible, tenint en compte el Pla de Pastoral «Evangelitzem en comunió».
Donar
a conèixer la doctrina social de l’Església.
Formació en l’àmbit arxiprestal
Organitzar
cíclicament l’Escola de Formació Cristiana en llocs diferents de
l’arxiprestat per tal d’afavorir la participació.
Fer
un pla de formació arxiprestal en les reunions de rectors i amb el
Consell Pastoral Arxiprestal (conferències, temes monogràfics, els quatre
grans temes del Pla Diocesà de Pastoral...).
Formació en l’àmbit parroquial
No
administrar mai un sagrament sense la preparació deguda.
Promoure
predicació especial i conferències en els temps forts d’Advent,
Nadal, Quaresma i Pasqua.
Estudiar
la possibilitat d’organitzar una missió popular, seguint la
recomanació del CPT 15.
Proporcionar
formació bíblica, conferències, grups de «lectio divina», estudi
d’un evangeli, llegir la Bíblia en grup (Associació Bíblica de Catalunya).
Esforçarse
per incrementar la presència del «Full Diocesà» en totes les
cases de la parròquia.
Instituir
la catequesi d’adults com una oferta habitual de formació.
Recordar
que els pares tenen el dret i el deure de demanar classes de
religió a les escoles.
Animar
tots els feligresos –i instarne
alguns– a participar en la formació
arxiprestal o diocesana.
Tenir
a l’abast una biblioteca parroquial de formació elemental.
Suscitar
un grup de formació per a joves.
Formació en l’àmbit personal
Desvetllar
l’interès per la formació i recomanarla
en totes les ocasions.
Fer
servir el material existent.
Fer
campanya perquè en cap casa no hi manquin aquests tres llibres: la
Bíblia, el Catecisme de l’Església Catòlica i les «Pregàries del cristià» dels
bisbes de la Tarraconense.
C) EUCARISTIA
La fe cristiana professa Déu com a donador de salvació, de vida, d’esperança.
Se’ns ha revelat, sobretot, a partir de l’obra del Misteri Pasqual: el Fill encarnat mor a la
creu i esdevé, per la resurrecció, inici d’un món nou que es va edificant gràcies a
l’Esperit de Déu.
La comunitat de redimits respon en la fe a la invitació divina i es reuneix,
essencialment el diumenge, per al memorial d’aquesta obra salvadora: allò que
s’esdevingué una vegada per sempre, avui es repeteix sacramentalment per a
nosaltres. El sacrifici de la Creu, renovat, manifesta una vegada i una altra l’amor diví
envers la humanitat. En fem lloança agraïda; per això maldem perquè el cant, l’estètica
7
de la celebració, el capteniment del qui presideix i dels fidels congregats obtinguin la
sintonia amb el misteri celebrat.
Déu ens para dues taules: la taula de la Paraula, que proclama una vegada i
una altra les obres i els missatges divins, i la taula del Cos i la Sang del Senyor, on,
famolencs, experimentem la comunió divina, la comunió amb els de prop i amb els de
lluny; així l’Eucaristia fa l’Església (cf. MND, 2022).
L’aliment del Cos i la Sang del Senyor nodreix la fe i ens disposa al servei de la
caritat. També ens empeny al compromís de treballar perquè tothom pugui viure
d’acord amb la seva dignitat humana i la de fills de Déu, i alhora és anticipació de la
glòria futura.
Una relació com aquesta no s’enclou només en l’estona de la missa.
L’espiritualitat cristiana conrea també la pregària agraïda pel do celebrat en l’adoració
eucarística. Com ens diu Pau VI en la Mysterium fidei : «La visita al Santíssim
Sagrament és una prova de gratitud, un signe d’amor i un deure d’adoració envers el
Crist, Senyor nostre» (CEC 1418).
En la Santa Reserva hom hi cerca tant un major aprofundiment de la seva força
salvadora com l’enfortiment del nostre compromís de donació servicial.
La vivència eucarística descrita és indispensable per a la tasca d’evangelitzar
en comunió que el pla concreta en aquestes pautes:
En l’àmbit diocesà
Programar
jornades de formació teològica, bíblica, espiritual i litúrgica
entorn de l’Eucaristia.
Continuar
les jornades d’animació del cant litúrgic.
El
pla fa seva la resolució 65 de CPT demanant que es faci un esforç per
coordinar els horaris, el nombre i la qualitat de les celebracions i tenir cura
de no suprimir l’Eucaristia en els pobles petits.
Fomentar
la pregària per les vocacions.
Si
no es pot assegurar la missa en totes les comunitats, es prosseguirà la
reflexió sobre les ADAP (Assemblea Dominical en Absència de Prevere) i
s’intentarà d’arribar a una normativa diocesana.
Donar
a conèixer per mitjà de ponències o d’escrits –en el Full Diocesà, per
exemple– dimensions mistagògiques de la litúrgia: l’explicació dels ritus, la
iniciativa de Déu que convoca, la vinculació al misteri de Déu.
En l’àmbit arxiprestal
Treballar
la resolució núm. 77 del CPT organitzant jornades a nivell arxiprestal
per a instar a vincular visiblement la celebració de l’Eucaristia amb la caritat
fraterna, la fracció del Pa amb la comunió cristiana de béns, el missatge cristià
amb la pràctica social.
Imaginar
formes diverses per a fer visible la unió entre l’Eucaristia i la tasca
de Càritas, Mans Unides, pastoral penitenciària...
Proposar
amb una campanya el sentit del diumenge cristià, el dia de
l’Eucaristia i el valor de la missa dominical, bo i reprenent l’acció de
l’anterior Pla Diocesà de Pastoral (Ser corresponsables per a evangelitzar,
p. 24 ): presentar en la predicació i en la catequesi el diumenge i l’Eucaristia,
que n’és l’element central, com a primordial per a la vida cristiana (CPT 59),
sobretot tenint presents les dificultats de comprensió i de participació que
avui es donen.
En l’àmbit parroquial
8
Aprofitar
la catequesi entorn de la Confirmació i de la Primera Comunió per
a presentar, tant als pares com als joves i als infants, les diverses
dimensions de l’Eucaristia.
Crear
i enfortir els grups parroquials de litúrgia i oferirlos
una formació
adient, bo i continuant l’acció que proposava l’anterior Pla Diocesà de
Pastoral (Ser corresponsables per a evangelitzar, p. 24 ): «fomentar la
qualitat de la Missa Dominical (CPT 62) continua essent essencial: la
proclamació de la Paraula, el cant, l’homilia, el paper presidencial, l’estètica
de la celebració, la racionalització de l’horari... A cada parròquia hi ha
d’haver un equip de Litúrgia que, amb la formació adient, treballi aquests
aspectes».
Tenir
cura de les condicions de la Reserva del Santíssim. Que estigui en un
lloc especialment digne i convidi els fidels a la pregària destacant la veritat
de la presència real de Crist.
En l’àmbit personal
Aprofundir
la convicció de la importància que la plena participació de la vida
de la comunitat no s’assoleix sense «prendre regularment part en
l’assemblea Eucarística» (DD 81). Com els màrtirs de Bitínia, també
nosaltres hauríem de poder dir: «No podem viure sense l’Eucaristia.» La
participació «plena, conscient i activa» (SC 14) inclou l’oferiment a prestar
serveis de lector, acòlit, cantor...
Que
els pares prenguin cura de la iniciació de llurs fills en l’Eucaristia; pel
que fa als petits, amb l’acompanyament; pel que fa als joves, amb la
invitació insistent i exemplar.
Entendre
i viure que anar a missa compromet a reconèixer Crist en els més
pobres i demana pregar per la unitat i la recerca de la comunió (CEC 13971398).
D) COMUNITAT
Déu ens salva en Església. l'Esperit Sant pot baixar quan troba un grup reunit i
orant amb Maria (cf. Ac 1,14). L'embranzida missionera que transformà el món antic
vingué dels apòstols reunits per Jesús i enviats a formar esglésies, comunitats. És el
grup, la comunitat, el que impactava; el fet de poder: «Mireu com s'estimen!»
La comunió entre els membres d'un grup, de la parròquia, de l'arxiprestat i de
tota l'Església ha estat, és i serà el signe d'esperança que Déu dóna al nostre món.
«Avui s'ha d'afrontar amb alegria una situació que cada vegada és més variada i
compromesa, en el context de la globalització i de la nova i canviant situació de pobles
i cultures que la caracteritza» (NMI 40). Sols no podem res. Units en comunió, fent
comunitat, som signes de salvació «a la vista de tots els pobles». Són molts els qui no
llegiran altre evangeli que la vida de la nostra comunitat.
Ens hi hem de fer, doncs. Construir comunitat... «a fi que la cura pastoral en la
diòcesi no estigui mancada d'unitat i resulti més eficaç» (CD 30).
Fem nostra la voluntat del CPT 1, c, que «fa una crida àmplia i cordial a tots els
qui, havent rebut el do de la fe, volen mantenirse
en la comunió eclesial i desitgen
portar el nom de Crist als qui el desconeixen. Volem sentirnos
units en la pregària, en
el camí vers la plena unitat en el Crist i en la tasca comuna d’oferir la seva paraula i el
seu amor a un món que el desconeix».
El nostre zel evangelitzador diocesà, com el del Concili, «se sent interpel∙lat pel
distanciament mutu entre l’Església i molts homes i dones del nostre país» (CPT 3).
9
Som conscients que la proclamació de Jesús com a Salvador serà sempre «signe de
contradicció» (Lc 2,34). Optar per Crist demana sempre un esforç per «entrar per la
porta estreta» (Lc 13,24), ja que «ningú no pot servir dos senyors» (Mt 6,24).
Tanmateix, «cada comunitat prendrà consciència dels processos d’allunyament que
l’afectin per tal d’actuar en conseqüència» (CPT 3).
Intentem de fer créixer el clima, l’ambient i la qualitat de la vida comunitària en
les nostres parròquies.
Propostes:
En l’àmbit diocesà
Celebració
de la Jornada Diocesana entorn del dia de la Catedral per tal
que ajudi a viure millor la diocesaneïtat, el sentit de comunió eclesial,
l’esperit evangelitzador i la importància de la catedral com a Església Mare.
Estudiar,
difondre i aplicar els directoris de l’Arxiprestat i de la Parròquia,
fruits del CPT en les seves resolucions 128 i 129.
En l’àmbit arxiprestal
Fer
de l'arxiprestat la unitat de base de les pastorals de conjunt...
complementant visions, compartint responsabilitats i recolzant objectius
pastorals (DA 6).
Que
les reunions regulars dels preveres de l’arxiprestat siguin sempre
espais de fraternitat evangèlica i de comunió eclesial (DA 7).
Promoure
els consells pastorals arxiprestals i enfortir els que ja existeixen.
Posar
en marxa, en l’arxiprestat, grups interparroquials que cobreixin
objectius pastorals comuns, com la catequesi, la pastoral familiar, Càritas, la
joventut, la formació, els malalts, l’ensenyament, el catecumenat (DA 30).
En l’àmbit parroquial
Instituir
el Consell Parroquial per als Assumptes Econòmics, manat pel
cànon 537 del CIC en tota l’Església, i que sigui més corresponsable i
operatiu.
Fer
realitat la resolució 137 del CPT, que recomana vivament que cada
parròquia tingui un Consell de Pastoral adaptat a la seva situació i a les
seves possibilitats.
Que
la parròquia, com a comunitat, peregrini durant aquest trienni a la
catedral per enfortir el sentit de diocesaneïtat.
Animar
i ajudar tots els grups existents que de moltes maneres es troben
entorn de la parròquia a viure la comunió eclesial i a conèixer les diverses
realitats parroquials i les persones que en tenen cura.
En l’àmbit personal
Estar
disposat a donar part del temps lliure per tal de participar en les
diverses activitats eclesials.
Respectar
el pluralisme a l’interior de les nostres comunitats i grups, i alhora
enfortir els lligams de comunió i de pertinença a l’Església.
Viure
la comunió eclesial fent pròpies les necessitats de l’Església universal,
diocesana i parroquial.
Destinar
un tant per cent dels nostres ingressos al sosteniment de
l’Església.
10
SEGONA PART
PROPOSTES PER A LES DELEGACIONS EPISCOPALS I PER ALS
SECRETARIATS DIOCESANS
DELEGACIONS
Parròquia i arxiprestat són els llocs naturals que normalment inicien i
alimenten la vida cristiana de les nostres esglésies.
Les delegacions permeten una certa especialització i sempre poden
oferir suport, material i un preciós voluntariat que són imprescindibles a la vida
diocesana, oi més quan el que aquest Pla proposa és evangelitzar en comunió.
Demanem, doncs, a les delegacions de procurar aprofundir el seu rol
evangelitzador en el sector que els és propi i de posarse
al servei de les
comunitats tan bé com sàpiguen i puguin.
Heus aquí unes pautes concretes per a les delegacions episcopals:
APOSTOLAT SEGLAR
Vetllar
perquè els moviments facin una tasca d’evangelització tenint
en compte els lligams entre aquesta i la promoció humana.
Conèixer
més a fons les realitats del nostre entorn que necessiten
ser transformades com a signe de l’anunci de Jesucrist.
Oferir
a la comunitat diocesana el testimoni de l’estil
d’evangelització propi dels moviments.
Aprofundir
l’aspecte de comunió eclesial en tots els àmbits.
CÀRITAS I MARGINACIÓ
Fomentar
la presència de Càritas en totes les parròquies del bisbat.
Treballar
perquè tota la diòcesi senti Càritas com una realitat pròpia
i perquè els qui hi van al davant se sentin complidors d’una missió
eclesial en la solidaritat amb els més pobres.
Continuar
amb el treball d’acolliment i defensa dels immigrants.
CATEQUESI
Treballar
perquè la catequesi sigui valorada com cal en tota la
diòcesi.
Projectar
una formació de catequistes que tingui com a base el
Catecisme de l’Església Catòlica.
Presentar
a tota la diòcesi els materials i llibres del SIC (Secretariat
Diocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears) i urgir que es
faci servir.
Crear
un Catecumenat Diocesà.
ENSENYAMENT
Fer
campanyes periòdiques sobre el dret i el deure dels pares a
educar cristianament els seus fills en l’àmbit de l’escola.
Vetllar
per la formació contínua dels professors de religió, tant des
del punt de vista teològic com moral, espiritual i pedagògic.
MISSIONS I COOPERACIÓ ENTRE LES ESGLÉSIES
11
Potenciar
la dimensió missionera en tota la diòcesi promovent
accions concretes des de la delegació a nivell diocesà, arxiprestal i
parroquial.
Vetllar
pels missioners de la diòcesi arreu del món i perquè entre
nosaltres sorgeixin vocacions missioneres; religioses, sacerdotals i
laicals.
Viure
la comunió d’esglésies i avançar cap a un agermanament i
cooperació mutus entre l’arxidiòcesi de Kigali (Ruanda) i la diòcesi
de Vic.
Elaborar
una proposta d’acció missionera amb els immigrants que
arriben a la diòcesi que també necessiten l’encontre amb Jesucrist
present en l’Església.
MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL
Procurar
la presència del missatge de Crist fent campanya per la
difusió del Full Diocesà, amb la pàgina web diocesana i, en quant
sigui possible, fentse
present a les ràdios i televisions locals, tenint
cura del nostre Pla d’evangelitzar en comunió.
PASTORAL DE JOVES
El
Pla fa seves les resolucions del CPT 2628,
demanant a la
delegació de no escatimar esforços per animar les comunitats i
parròquies que no manquin espais ni recursos per al diàleg amb els
joves i establir vincles d’evangelitzadors amb ells, amb una proposta
de formació humana i cristiana.
Establir
contactes fluids amb els delegats diocesans de pastoral
juvenil i amb el Secretariat Interdiocesà de Joventut per tal de
coordinar les realitats i moviments de joves existents a les diòcesis.
Assegurar
la formació dels animadors i dels consiliaris arxiprestals i
parroquials.
PASTORAL DE LA SALUT
Vetllar
perquè els malalts siguin atesos cristianament i puguin
descobrir el sentit cristià del sofriment.
Continuar
ajudant els visitadors de malalts que es van organitzant
entorn d'hospitals i parròquies.
FAMÍLIA I VIDA
Donar
a conèixer la riquesa de la doctrina de l’Església sobre el
matrimoni sacramental i la família com a «església domèstica», i sobre
la defensa de la vida humana.
Estudiar
la possibilitat i conveniència de crear centres d’orientació
familiar en la diòcesi.
Continuar
amb l’acolliment de parelles abans del matrimoni amb
sentit evangelitzador.
Organitzar
jornades diocesanes relatives al matrimoni i a la família i
participar en els organismes eclesials de comunió entre les diòcesis.
PASTORAL PENITENCIÀRIA
Complir
la missió d'atendre els nostres presos i les seves famílies.
12
Procurar,
segons les seves possibilitats, sensibilitzar les parròquies
a ajudar els germans més pobres privats de llibertat, promovent el
voluntariat competent.
PASTORAL RURAL
Vetllar
perquè els pobles petits tinguin l’assistència pastoral
necessària per a mantenir i incrementar la fe amb servei sacerdotal i
ministerial laical degudament format i amb espais adequats.
PASTORAL UNIVERSITÀRIA
Cercar
el diàleg amb els universitaris i la gent del món de la cultura.
Afavorir
els espais d’acolliment i d’espiritualitat on es formin
persones i «on es realitzi la projecció d’un cristianisme sensible a la
cultura del temps» (CPT 13).
PATRIMONI CULTURAL
Potenciar
la protecció, promoció i difusió del patrimoni cultural
diocesà.
Treballar
en la línia de la dimensió evangelitzadora del patrimoni
cultural, com a realitat heretada dels nostres avantpassats i com a
realitat viva per al culte cristià.
SECRETARIATS DIOCESANS
SANTUARIS I TURISME
Potenciar
la capacitat d'acolliment dels santuaris per a tots els
germans que tenen ocasió de visitarlos
i aprofitar la pietat popular
intentant de promoure l’anunci de l’Evangeli i creant espais de
pregària (CPT 19).
VIDA CONSAGRADA
Animar,
d’acord amb el carisma propi de cada família religiosa, la
presència evangelitzadora dels religiosos en els diferents àmbits
eclesials i socials.
Vetllar
per la coordinació entre els diferents carismes religiosos.
Pregar,
i ensenyar a ferho,
especialment per les vocacions a la vida
consagrada.
FOMENT DE VOCACIONS
Dialogar
amb els grups parroquials i moviments de joves, mirant de
suscitarhi
la dimensió vocacional.
Ferse
present en els grups de joves de confirmació amb vista a la
proposta vocacional.
Suscitar
la col∙laboració entre diferents delegacions de joves i
universitaris per tal de desvetllar la preocupació vocacional.
Organitzar
trobades d’escolans i joves i acompanyar espiritualment
tots els qui es pugui.
ECUMENISME
13
Crear
i posar en marxa una delegació episcopal per a l’atenció als
catòlics de ritu oriental.
Crear
i posar en marxa una nova delegació episcopal
d’ecumenisme i de diàleg interreligiós perquè vetlli per aquestes
dues realitats.
SIGLES I DOCUMENTS CITATS
Anuncieu la bona nova de l’evangeli, carta pastoral de Mons. Romà Casanova, bisbe
de Vic, 30 maig 2004.
CEC: <
 |
Història 
Rectoriologi i història recent